L’opulència

Ja no que­dava res a la bota de ver­mut soli­dari a la volun­tat amb un mínim de dos euros el got en bene­fici del Banc dels Ali­ments de Girona. Deuen haver fet un bon calaix, pre­gunto a l’encar­re­gada de la parada a l’inici de la Ram­bla. Em con­testa amb un som­riure des­en­can­tat. Durant els dies de les Fires, Girona es torna encara més cofoia, ciu­tat plena i opu­lenta, on tot fa olor de pomes cara­mel·lit­za­des, amet­lles gara­pi­nya­des i núvols de cotó fluix que t’empas­ti­fen les gal­tes d’un rosa diabètic; lle­po­lies que fan festa. Quan els firai­res mar­xin, arri­barà l’hivern amb tota la seva cru­esa i serà també el torn de la ciu­tat solidària, perquè l’opulència serà batre ous, més cars, amb un rajolí esqui­fit d’oli a preu de dia­mants i encen­dre el gas luxós per fer una trista truita per sopar.