Qui mana a les empreses catalanes?

La set­mana pas­sada, recor­dava que algu­nes grans empre­ses inter­na­ci­o­nals estan con­tro­lant alguns sec­tors pre­pon­de­rants. No és bo, ja que afecta el que en deia la democràcia econòmica. A Cata­lu­nya, el pro­blema és doble, ja que es pro­du­eix una invasió de capi­tal estran­ger i, al mateix temps, una invasió de capi­tal espa­nyol. Par­lem-ne.

La invasió del capi­tal estran­ger és prou cone­guda si seguei­xes les notícies econòmiques. Són dot­ze­nes les empre­ses que han pas­sat sota el con­trol d’empre­ses inter­na­ci­o­nals i que només repre­sen­ten una petita part del con­junt. Qui podria haver pen­sat que Codor­niu i Frei­xe­net, les dues grans empre­ses del cava català, esta­rien sota el con­trol de capi­tal estran­ger? En el cas de Celsa, la pri­mera soci­e­tat del sec­tor català de l’acer, l’entrada de capi­tal estran­ger es pro­du­eix a través de fons d’inversió, però tant fa, ja que, molt pro­ba­ble­ment, els fons ven­dran en un ter­mini curt o llarg la seva par­ti­ci­pació a una soci­e­tat inter­na­ci­o­nal del sec­tor. D’una manera o altra, les empre­ses cata­la­nes estan con­tro­la­des i diri­gi­des per capi­tal estran­ger. Els direc­tors gene­rals i els exe­cu­tius per sota d’ells són cata­lans, però manen els qui estan per sobre d’ells i que man­te­nen una posició més dis­creta.

Després, tenim les empre­ses cata­la­nes con­tro­la­des per empre­ses espa­nyo­les. El cas més clar es va pro­duir l’octu­bre del 2017, quan el govern espa­nyol va dema­nar el canvi de domi­cili a unes quan­tes dot­ze­nes d’empre­ses cata­la­nes. En el cas de Cai­xa­bank i el Saba­dell, van obeir perquè van com­pro­var que els des­a­pa­rei­xien sal­dos en els dipòsits que hi tenien les empre­ses públi­ques. A hores d’ara, els dos bancs estan domi­ci­li­ats a València i a Ala­cant i amb con­se­llers dele­gats vin­guts de fora i que no par­len català ni a les jun­tes d’acci­o­nis­tes, ni en cap acte públic.

Aquest canvi del domi­cili d’una pila d’empre­ses cata­la­nes no sé fins a quin punt reei­xirà, ja que Saba­dell és al Vallès Occi­den­tal i Cai­xa­bank té les arrels molt sòlides a Bar­ce­lona. En tot cas, em sorprèn la manca d’acció de les nos­tres auto­ri­tats. La Gene­ra­li­tat està tan immersa en les con­ver­ses sobre l’amnis­tia, l’auto­de­ter­mi­nació, Roda­lies i el dèficit fis­cal que no pot dedi­car ni un moment a estu­diar el mal que està fent a l’eco­no­mia cata­lana aques­tes acci­ons del govern espa­nyol que menys­te­nen total­ment els interes­sos de Cata­lu­nya.

Els temes que ocu­pen els nos­tres diri­gents de la Gene­ra­li­tat són, evi­dent­ment, d’una importància extrema, però no és bo que obli­din els pro­ble­mes que he esmen­tat. Quina seria la rea­li­tat d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent sí tingués totes les seves mit­ja­nes o grans empre­ses con­tro­la­des per capi­tal espa­nyol i estran­ger? Ens tro­baríem ales­ho­res amb una eco­no­mia que no depen­dria de nosal­tres sinó d’uns per­so­nat­ges que tin­drien més interès a millo­rar el cen­tre petro­lier de Puer­to­llano o de Màlaga que el de Tar­ra­gona. El mal que podrien fer a la nos­tra eco­no­mia seria con­si­de­ra­ble.

L’eco­no­mia cata­lana té molts punts febles. I dos són con­seqüència del con­trol que té la inversió estran­gera o bé del coman­da­ment per part de les empre­ses espa­nyo­les, que no ens esti­men gaire.