Ha guanyat el ‘sit and talk’

Som un país més acos­tu­mat a com­me­mo­rar der­ro­tes que a cele­brar victòries, segu­ra­ment perquè ens costa reconèixer-les. Soc del parer que no vam cele­brar prou els indults i la reforma del delicte polític de sedició que pocs mesos abans eren impen­sa­bles, i dubto si sabrem enten­dre la mag­ni­tud de la victòria que estem a punt d’acon­se­guir: una llei d’amnis­tia per a totes les per­so­nes repre­sa­li­a­des, el traspàs inte­gral de Roda­lies, 15.000 mili­ons del FLA, un medi­a­dor i un procés per tro­bar una solució al con­flicte polític, entre altres acords.

Podem caure en la temp­tació de pen­sar que tot això és gràcies només a l’aritmètica par­la­mentària i a les ganes de Pedro Sánchez de ser pre­si­dent; això ha estat clau, evi­dent­ment. Però l’immi­nent acord també és gràcies a molt més que això: gràcies als inde­pen­den­tis­tes que van anar a votar deso­beint con­sig­nes abs­ten­ci­o­nis­tes i, sobre­tot, és gràcies a una estratègia defen­sada pel Tsu­nami Democràtic i exer­cida per Esquerra els dar­rers anys: el “sit and talk”.

Les pro­pe­res hores sabrem si Junts subs­criu també l’acord i anun­cia el seu vot a favor de la inves­ti­dura. Si és així, tin­drem mol­tes victòries per cele­brar: hi hau­ran gua­nyat els usu­a­ris de Roda­lies, els encau­sats pel procés, els que defen­sem el referèndum, els qui no volem viure sota el règim del PP i Vox encara que sigui en un Estat aliè i, en defi­ni­tiva, hi hau­rem gua­nyat tots els cata­lans perquè ens bene­fi­ci­a­rem de l’avanç econòmic i com­pe­ten­cial. Per fi hau­ran per­dut els tri­bu­nals espa­nyols i haurà gua­nyat el “sit and talk”. Caldrà saber cele­brar-ho.