Sol o en companyia

Aquest dis­sabte, que és 11 de l’11, he lle­git que se cele­bra el Dia del Sol­ter. Una ini­ci­a­tiva que va néixer a la Xina, con­cre­ta­ment a la Uni­ver­si­tat de Nanquín, l’any 1993. La cele­bració es va orga­nit­zar per mirar d’afa­vo­rir la soci­a­lit­zació entre sol­ters amb l’objec­tiu que totes les per­so­nes que ho vol­gues­sin pogues­sin aban­do­nar la vida de sol­ter. Per tant, algú podria pen­sar que aque­lla diada sor­gia de la neces­si­tat de tren­car amb aquesta con­dició de soli­tud i que, per tant, no és tan bonic estar sol o viure sol perquè a mitjà o a llarg ter­mini es vol algú al cos­tat per com­ba­tre la sole­dat, més enllà de la com­pa­nyia que et pot fer un lli­bre, una mas­cota o una pel·lícula. Un amic, una amiga, com­panys de viatge o de vida amb qui comen­tar la jugada. D’aque­lla neces­si­tat se’n va fer vir­tut i la festa es va popu­la­rit­zar arreu del món. Va ser l’any 2011 arran de l’efemèride de l’11 de l’11 de l’11. L’exal­tació de l’1 que repre­senta una sola per­sona. Però sol­ter no vol dir estar sol, viure sol. No. Abraçar la sole­dat de manera vol­guda és un acte de lli­ber­tat igual que el que con­sa­gra la seva vida a fer-la en pare­lla al marge de si després deci­deix crear o no una família. Tots conei­xem per­so­nes que són sol­ters o sol­te­res que per un motiu o altre ja els està bé la seva situ­ació i no vol dir que se sen­tin soles, al con­trari, de vega­des, et dei­xen anar allò de: “M’estimo més estar sol que mal acom­pa­nyat.” I, si real­ment no es pot o perquè no es vol o per altres con­di­ci­o­nants, ben­vin­guda sigui la sol­te­ria i les seves reper­cus­si­ons. Jo sem­pre he cre­gut en aque­lla màxima de Ramon Llull que deia que nosal­tres, els éssers humans, per créixer, neces­si­tem l’altre. Deia que no som res sense l’altre. No vol dir depen­dre’n. Sig­ni­fica que som indi­vi­dus que for­mem part d’una comu­ni­tat. Ara, Llull també defen­sava que cada per­sona havia de poder ser lliure per ges­ti­o­nar la seva lli­ber­tat. Sol o en com­pa­nyia.