La soledat, un problema

La sole­dat és una de les pro­blemàtiques impor­tants del segle XXI amb efec­tes con­tra­ris al benes­tar emo­ci­o­nal. Els més afec­tats són els col·lec­tius vul­ne­ra­bles, els que han patit un trauma fami­liar per la pèrdua d’un ésser esti­mat, els que per­den la feina i aque­lles per­so­nes que tenen dèficits en les rela­ci­ons soci­als que ela­bo­ren la idea de la sole­dat des de la incom­petència social, la desgràcia o la fata­li­tat. Mai no hi ha hagut tanta gent sola com a con­seqüència de l’aug­ment en l’expec­ta­tiva de vida i l’enve­lli­ment de la població. Segons dades de l’Ides­cat, en el 2020 la mei­tat de les per­so­nes de més de 65 anys viuen soles i d’aques­tes les dones doblen en nom­bre els homes. La sole­dat pot ser tran­sitòria, tem­po­ral o bus­cada, però també una con­seqüència des­a­for­tu­nada del que s’ano­mena llei de vida. El grau d’accep­tació dependrà dels valors de la per­sona, de les habi­li­tats per­so­nals, de l’ori­en­tació sexual o de la iden­ti­tat de gènere. Hi ha qui vol estar sol perquè neces­sita esto­nes de sole­dat i les apro­fita posi­ti­va­ment, men­tre que d’altres no la tole­ren i la patei­xen. Hi ha moments en què es fa neces­sari estar sol, per pen­sar, per rela­xar-se o per aïllar-se de l’entorn que ens envolta. Pot ser també una opor­tu­ni­tat per escol­tar el nos­tre inte­rior i per tro­bar-se amb un mateix. La sole­dat és un sen­ti­ment, una vivència i un estat, agra­da­ble per a alguns i des­a­gra­da­ble per a altres, vol­guda o no, però sem­pre per­ce­buda de forma sin­gu­lar i única, i ens posa a prova en la capa­ci­tat d’adap­tació. Però hi ha sole­dats inhe­rents a la manera de ser o per cir­cumstàncies con­jun­tu­rals, com va ser la pandèmia. L’escrip­tor neces­sita moments de sole­dat per ins­pi­rar-se i per donar temps a l’exe­cució de l’obra tal­ment com faria un pin­tor en el seu taller. La sole­dat del polític és un pèl con­tra­dictòria entre envol­tar-se d’aquells que l’adu­len i els moments de soli­tud per pren­dre deci­si­ons impor­tants. Altres com la del malalt vers la malal­tia, la del soli­tari que fuig de les rela­ci­ons huma­nes, la del para­noic que la viu com a cons­pi­ració i la de l’intro­ver­tit que no genera sufi­ci­ents vin­cles amb els altres en són alguns exem­ples. Els estu­dis con­clo­uen que la sole­dat causa alte­ra­ci­ons dels estats d’ànim, de pro­ble­mes de salut i de reducció de l’expec­ta­tiva de vida. No accep­tar-la farà que cal­gui, molt pro­ba­ble­ment, l’ajut d’un pro­fes­si­o­nal de la psi­co­lo­gia.