La cabina dels germans Marx

Hi ha coses fas­ci­nants en l’acord entre Junts i el PSOE que posen al límit la nos­tra capa­ci­tat de que­dar per­ple­xos. Això d’acor­dar els des­a­cords, per exem­ple, és fantàstic. Sense donar la raó a un o l’altre, sabem que ni en el pas­sat ni en el pre­sent ni el futur les dues parts pac­ta­ran mai cap referèndum o com en vul­guin dir. És una pun­tada enda­vant de manual. I si, com diuen, hi ha un veri­fi­ca­dor inter­na­ci­o­nal, aquest senyor aca­barà tan sonat com el Basil Fawlty inten­tant enten­dre què diuen els uns i els altres. I per si no volíem caos, dues tas­ses o més aviat tres. La nego­ci­ació de Junts no és vin­cu­lant a la d’ERC, que també tindrà el seu propi rela­tor, ni tam­poc a la dels dos governs, en la qual algú també hi haurà mit­jan­cers. Si un dia es tro­ben tots ple­gats sí que riu­rem.