Progressista, en diuen

A resar al polígon indus­trial. Així ho ha pac­tat l’Ajun­ta­ment de Lleida, gover­nat pel PSC, amb la prin­ci­pal comu­ni­tat musul­mana de la ciu­tat, l’asso­ci­ació Ibn Hazm, que reu­neix cen­te­nars de fidels en les ora­ci­ons dels diven­dres i que es va que­dar sense ora­tori propi ja fa una dècada, quan el va fer tan­car l’Ajun­ta­ment després de quei­xes dels veïns de la zona que no volien la mes­quita.

No cal­dria recor­dar-ho, però nor­mal­ment als polígons indus­tri­als s’hi fan acti­vi­tats indus­tri­als: s’hi posen fàbri­ques, tallers, naus logísti­ques i coses d’aquest estil. També s’hi han posat, de vega­des, les grans dis­co­te­ques, sus­cep­ti­bles de moles­tar el veïns en hores noc­tur­nes. El que no s’hi sol posar mai són cen­tres de culte. En el nos­tre país, les esglésies catòliques s’han situat sem­pre en una posició cen­tral de la trama urbana. A ningú se li acu­di­ria que poden ser moles­tes quan s’hi fan casa­ments o enter­ra­ments de gran con­currència. Només des d’una posició de rebuig als catòlics se’ls dema­na­ria la seva expulsió cap als polígons indus­tri­als.

El PSC ha estat un par­tit que en matèria urbanística acos­tu­mava a tenir les idees clares. A la regió metro­po­li­tana, durant els vui­tanta i noranta van lide­rar les polítiques urba­nes con­sis­tents a inte­grar tra­mes com­ple­xes i fer con­viure els cen­tres, cata­la­no­par­lants i de major nivell de renda, amb perifèries cas­te­lla­no­par­lants i de menor renda. Van haver de fer peda­go­gia i vèncer mol­tes resistències, però van fer un bé al país. El que han fet ara a Lleida és just el con­trari: fer cas sem­pre als veïns que no volen mes­qui­tes o albergs d’estran­gers dins de la trama urbana, en lloc de fer-hi peda­go­gia i cohe­si­o­nar la ciu­tat. Enviar els musul­mans al polígon a resar dona als veïns un mis­satge perillós: rebut­jar el dife­rent i no voler-hi con­viure és legítim i accep­tat per l’admi­nis­tració. Pro­gres­sista, en diuen.