Retrobament de relats

No estem cui­dant els relats. El dis­curs de la política exte­rior dels estats cada vegada té més pes dins del mateix estat.

Enti­tats orga­nit­za­des al car­rer amb Pales­tina. Es parla d’una mobi­lit­zació glo­bal de pro­testa pel con­flicte històric amb les con­seqüències que estan patint milers de per­so­nes, les quals con­tem­plem des dels dis­po­si­tius que ens acom­pa­nyen tot el dia. El fet és que les denúncies del geno­cidi que s’està pro­duint, no només als car­rers, sinó també a les xar­xes soci­als, són més vives que mai a Occi­dent. Amb això, alguns joves expe­ri­men­ten els seus pri­mers espais de par­ti­ci­pació política. L’anàlisi d’un assumpte inter­na­ci­o­nal d’aquesta índole des de l’huma­ni­ta­risme, la soli­da­ri­tat, les rela­ci­ons de ger­ma­nor i tan­tes altres iden­ti­tats tro­ba­des en una mateixa per­sona, rep una importància con­si­de­ra­ble. El cert és que l’enfo­ca­ment polític que rep el con­flicte des­crit i totes les llui­tes (des)colo­ni­als actu­als del sud glo­bal, es con­ver­tei­xen en tot un debat i un fet que els deci­sors polítics de pri­mera línia hau­rien de trac­tar curo­sa­ment. En aquest sen­tit, els paràmetres de la glo­ba­lit­zació estan més este­sos que mai. La mul­ti­po­la­ri­tat del con­text inter­na­ci­o­nal, cada vegada més evi­dent, con­di­ci­ona el què i el com de les posi­ci­ons dels Estats res­pecte als con­flic­tes esmen­tats. I aquí, el perill de com­parèixer amb decla­ra­ci­ons polítiques emmar­ca­des per un únic con­text històric, social, cul­tu­ral i econòmic. D’això dependrà com els altres apa­rells soci­o­cul­tu­rals per­petuïn el mateix mis­satge, vio­len­tant els milers de per­so­nes que viuen la mas­sa­cre en la seva vida quo­ti­di­ana. Hem de cui­dar els relats, o més aviat des­glos­sar-los, per poder cons­truir-nos. Les llui­tes històriques cada vegada tor­nen amb més força. Aquest cop en un món més divers que mai. És per això que l’acom­pa­nya­ment de tots aquells joves que sen­ten plas­ma­des les seves iden­ti­tats en situ­a­ci­ons com les des­cri­tes s’ha de poder fer des d’allà on siguin. Perquè la repa­ració també té a veure amb com expli­quem els relats i revi­vim els valors huma­ni­ta­ris més enllà del que ha supo­sat l’estruc­tura geo­política geno­cida al llarg de la història. I aquí, una vegada més, la importància de ges­ti­o­nar el dis­curs de la política exte­rior de manera inclu­siva.