Revista de premsa

Espe­ra­ven el comu­ni­cat etarra amb l’insult esmo­lat. L’espe­ra­ven com qui espera l’indult. I quan els ha arri­bat han començat la pluja de fang. Si a Espa­nya la justícia no fos burocràcia i cor­po­rocràcia, una bona part d’aquests senyors hau­rien de res­pon­dre davant un tri­bu­nal, per con­fon­dre el lin­xa­ment amb l’opinió.

I què en deien ahir? Deien, per exem­ple: “Zapa­tero ha donat la raó als qui no n’espe­rem res. Zapa­tero, davant l’anunci dels crims a bar­reig, a l’engròs, a la menuda o com pugui fer més mal amb menys risc, va dei­xar anar un mis­satge ple de pica­des d’ull als cri­mi­nals, sense cap referència al pacte per les lli­ber­tats i con­tra el ter­ro­risme, sense la uti­lit­zació cap vegada de la paraula ter­ro­ris­tes, insis­tint en la liqui­dació de la sobi­ra­nia espa­nyola com a font de legi­ti­mi­tat política al País Basc” (Fede­rico Jiménez Losan­tos). “Els erro­nis i inge­nus càlculs del nos­tre pre­si­dent s’assem­blen més al miratge de Sta­lin que el va por­tar a sig­nar el gran pacte amb l’Ale­ma­nya nazi” (Pedro G. Cuar­tango).

 “Ara em véns amb l’apli­cació de l’Estat de dret, carns meves? Ara, quan hi ha hagut jut­ges espe­rant fora d’hores assas­sins etar­res perquè no pas­ses­sin una mala nit a comis­sa­ria, que això queda per a la Pan­toja? [...] Ara quan el fis­cal de l’Estat ha mirat cap a un altre cos­tat per no veure noms de filo­e­tar­res, pro­e­tar­res, cla­pats d’etarra i etar­res purs d’oliva a les llis­tes que s’han colat als ajun­ta­ments democràtics?” (Anto­nio Bur­gos). “A les albar­des de Zapa­tero només hi havia uns pocs grans del bonisme que el carac­te­ritza i unes quan­tes tones de bui­dor i inco­herència que defi­nei­xen l’acció (?) d’un home amb la memòria del seu avi i la intel·ligència política d’uns dels néts que encara no té” (M. Martín Fer­rand). I aca­bem de començar...