Sisplau, que plogui!

Ja no sabem a quin sant, deïtat, espe­rit o ener­gia uni­ver­sal enco­ma­nar-nos per acon­se­guir que plo­gui de manera sufi­ci­ent per poder omplir pan­tans i tenir aigua asse­gu­rada i vege­tació que no pateixi, com els arbres que s’estan morint en molts bos­cos. L’aigua la neces­si­tem com l’aire, però encara no en som prou cons­ci­ents i la con­ti­nuem mal­ba­ra­tant. Des de la sequera del 2008, la ciu­ta­da­nia ha après com es pot estal­viar, i ho van fent. Però no és només en l’àmbit indi­vi­dual que es pot solu­ci­o­nar el pro­blema. És el con­junt de la soci­e­tat que ha d’apren­dre que ens diri­gim cap a un altre para­digma on les coses no seran com han estat fins ara. El sis­tema econòmic actual, que ens ha por­tat on som, haurà de can­viar tard o d’hora. I millor que sigui d’hora.