La por de debò

Aquest corrent bel·licista que recorre Europa no sembla preocupar especialment els joves, que davant l’esperpèntic vídeo del kit de supervivència de la comissària europea que explica què porta a la seva bossa de mà, el que han fet és generar tota mena d’acudits –o mems, per dir-ho en el llenguatge del jovent– a les xarxes socials. Des de preguntar-se irònicament si es tractava del tràiler de la pròxima temporada de Black Mirror fins a un munt de fotografies afegint el ColaCao als estris indispensables per a la supervivència.

Per als joves que ja han crescut amb l’amenaça climàtica ben present, però veient que les mesures per mitigar-la van a pas de tortuga pel llast dels grans interessos econòmics –On és la descarbonització? De què serveixen les cimeres pel clima?–, l’amenaça d’una guerra resulta massa creïble. Seria un cop massa fort per als manaires de l’economia occidental, argumenten. Tampoc els neguiteja una possible pandèmia, pel simple fet que ja en van passar una. La por real, la que tenen les generacions que estan entrant en l’etapa adulta, és la d’haver de viure eternament amb els seus pares. No es pot generalitzar, i segur que hi ha noies i nois encantats de la vida de continuar al niu, però els maldecaps per l’habitatge són més que evidents. L’últim CEO ja mostra que, en la franja d’edat del 25 als 34 anys, disposar d’un lloc on viure és el que més preocupa un de cada tres, molt lluny d’altres qüestions com la inseguretat o la immigració. No fa falta ser cap geni per donar-los la raó. En el cas de la ciutat de Barcelona la situació és escandalosa: segons les dades del mateix Ajuntament, en deu any el preu mitjà de l’habitatge gairebé s’ha doblat. El febrer del 2015, el cost del metre quadrat era de 2.370 euros. Aquest febrer passat ha arribat a 4.094 euros. Els joves, la majoria amb sous molt precaris per a la formació que tenen, es veuen abocats a la incertesa en l’habitatge. No saber ni on ni com podran viure si decideixen independitzar-se els impedeix somiar en un projecte de vida. Aquesta és la por de debò, no les que ens estan inculcant.