La por és femenina

Alguns ajun­ta­ments cata­lans han començat a accep­tar el repte d’afron­tar sense embuts i sense excu­ses com es pot millo­rar el pai­satge urbà perquè les dones dei­xin de tenir por quan sur­ten soles. Sí, senyo­res i senyors, en ple segle XXI, on la tec­no­lo­gia avança a pas­sos gegan­tins, l’angoixa de patir una agressió sexual al car­rer encara marca pro­fun­da­ment la vida del col·lec­tiu femení. I no ho fa per una sen­sació sub­jec­tiva que exis­teix un perill, sinó perquè les estadísti­ques, que són ben reals, així ho demos­tren. Aquesta mateixa set­mana el con­se­ller d’Inte­rior, Joan Ignasi Elena, va apor­tar llum a la fos­cor. L’enquesta de segu­re­tat pública del 2022 deta­lla que un 12,7% de les agres­si­ons o ame­na­ces que va patir la ciu­ta­da­nia cata­lana van tenir un caràcter sexual i pràcti­ca­ment en un 80% l’autor va ser un home o diver­sos homes. Aquest mateix estudi recull una dada també molt pre­o­cu­pant, el 44,5% de les dones han dei­xat de fer alguna acti­vi­tat o han can­viat d’hàbit per por de ser vícti­mes d’un delicte a Cata­lu­nya, un per­cen­tatge que en el cas dels homes baixa fins al 22%. És a dir, davant la laxi­tud de les admi­nis­tra­ci­ons per resol­dre aquest mal endèmic, prop de la mei­tat de les dones d’aquest país han optat per renun­ciar a fer deter­mi­na­des acti­vi­tats tan nor­mals per als homes com pot ser anar pel car­rer de nit o uti­lit­zar el trans­port públic. És a dir, esco­llir segu­re­tat a canvi de per­dre lli­ber­tat. I en certs cer­cles hete­ro­pa­tri­ar­cals, dels quals aquesta soci­e­tat nos­tra va ben sobrada, la mesura fins i tot és aplau­dida. Dis­fres­sa­des de pre­caució, la por i la renúncia són la millor solució per no can­viar res. Més enllà de denun­ciar la injustícia i d’empre­so­nar els agres­sors, cal fer pas­sos enda­vant. Per això la ini­ci­a­tiva d’aquests ajun­ta­ments de fer més segur l’espai públic, amb mesu­res tan sim­ples com ara il·lumi­nar els car­rers fos­cos, s’hau­ria de con­ver­tir en norma. Con­vi­dar les dones a par­ti­ci­par en el dis­seny d’un urba­nisme amb pers­pec­tiva de gènere no hau­ria de ser una excepció.