Temporada de llistes

Ho sabem tots els fans de Bugs Bunny: hi ha tem­po­rada d’ànecs i tem­po­rada de conills. I quan s’acaba l’any arriba la tem­po­rada de les llis­tes: els millors dis­cos, les millors pel·lícules, les millors sèries... Tenen un estrany encant les llis­tes: fins i tot la revista Rock­de­lux, quan va pas­sar a ser només digi­tal, va deci­dir que con­ti­nu­a­ria publi­cant en paper el dar­rer número de l’any, el de les llis­tes –de dis­cos, con­certs i altres ítems musi­cals, però també de lli­bres, còmics, vide­o­jocs, etc.–, que els seus lec­tors espe­ren en aquesta època com el torró i altres tra­di­ci­ons nada­len­ques. I no és un feno­men penin­su­lar, per dir-ho així: les prin­ci­pals publi­ca­ci­ons inter­na­ci­o­nals, en paper i/o digi­tals també hi apos­ten fort. Mojo, per exem­ple, ha triat The Ballad of Dar­ren, de Blur, com el millor disc del 2023. Rolling Stone i Pitch­fork encapçalen les seves llis­tes amb SOS, segon àlbum de la can­tant nord-ame­ri­cana SZA, i Time Out, amb Did You Know That There’s a Tun­nel Under Ocean Blvd, de Lana del Rey, que com SZA actuarà al pro­per Pri­ma­vera Sound. De fet, per les seves llis­tes els conei­xe­reu: Ker­rang! con­si­dera que But Here We Are, de Foo Figh­ters, és el millor disc dels últims dotze mesos. I no estra­nya que una revista ano­me­nada Clas­sic Rock hagi triat Hack­ney Dia­monds, de The Rolling Sto­nes. No cada any coin­ci­dei­xen nove­tats dels Sto­nes i els Beat­les, encara que sigui només un sin­gle enlles­tit amb intel·ligència arti­fi­cial i evi­dent ànim de lucre.

El Punt Avui també fa la seva llista, la dels dis­cos giro­nins de l’any, impul­sada jun­ta­ment amb Alter Siner­gies, que s’ela­bo­rarà al llarg del desem­bre a par­tir de les vota­ci­ons d’un bon gra­pat de pro­fes­si­o­nals del món de la música de les comar­ques giro­ni­nes. A par­tir dels seus vots es pre­sen­tarà una llista dels 10 millors dis­cos gra­vats durant el 2023 per músics nas­cuts o arre­lats a les comar­ques giro­ni­nes, però en rea­li­tat l’objec­tiu prin­ci­pal d’aquesta ini­ci­a­tiva no és crear un rànquing, sinó mos­trar quins són els més de 60 dis­cos que s’han publi­cat en aquest període, com a mos­tra evi­dent d’una cre­a­ti­vi­tat que no atu­ren les cri­sis. De moment, només es pot avançar que aquest ha estat un any de grans dis­cos i que en sor­tirà una bona llista.