Rius secs

Grans titu­lars sobre la pro­hi­bició de dut­xar-se en alguns cen­tres espor­tius, a par­tir del gener, quan entrem en estat d’emergència per la sequera. Grans debats sobre si els juga­dors del Barça i del Girona s’hau­ran d’anar a dut­xar a casa després del par­tit –con­ver­tit gai­rebé en pre­o­cu­pació naci­o­nal!–. I molt poca atenció pel fet que el mateix pla espe­cial pre­veu la reducció dels cabals del Ter, del Llo­bre­gat i de la Muga i totes les reper­cus­si­ons que això supo­sarà a nivell medi­am­bi­en­tal i per als regants. En un moment extrem com el que vivim, és evi­dent que cal esta­blir pri­o­ri­tats. I ara mateix l’objec­tiu és garan­tir l’aigua per beure a les grans urbs i man­te­nir l’acti­vi­tat econòmica. La resta, és secun­dari. I, com a secun­dari, per exem­ple, es valora el reg dels camps d’aquells pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat que tant se’ns insta a con­su­mir –el pri­mer que ho fa és el mateix govern català– però que els agri­cul­tors cada vegada tenen més difi­cul­tats per tirar enda­vant. I quina reper­cussió tindrà això en els preus dels super­mer­cats? I d’on vin­dran la fruita i les hor­ta­lis­ses? El que està clar és que els dis­tin­tius de quilòmetre zero seran cada vegada més esca­dus­sers i la via­bi­li­tat de les explo­ta­ci­ons locals, tant les de gran extensió com les dels petits hor­to­lans, serà més com­pli­cada del que ja és en aquests moments.

I com a secun­dari, també, es con­si­dera l’efecte medi­am­bi­en­tal que suposa que corri menys aigua pels rius. En el cas del Ter, en els dar­rers 60 anys ja s’ha per­dut un 40% del cabal. I els acords que es van esta­blir per recu­pe­rar-lo que­den atu­rats fins a recu­pe­rar una certa nor­ma­li­tat als embas­sa­ments, que a saber quan serà. Men­tres­tant, la bio­di­ver­si­tat dels entorns flu­vi­als se’n res­sent i el temps ens dirà qui­nes reper­cus­si­ons tindrà això a mitjà i llarg ter­mini. Poc en par­lem, de tot ple­gat, obses­si­o­nats per la gran amenaça que les aixe­tes no ens ragin. Però el cicle de l’aigua és molt més que això. I les pres­ses per resol­dre un pro­blema a curt ter­mini ens obli­guen a pagar peat­ges que segu­ra­ment lamen­ta­rem en un futur.