Opinió

Diàleg i no pas baralles

Els ciutadans decidiran si l’accepten i es queden, o se’n van, al cap de cinc anys

Dos no es bara­llen si un no ho vol, ens asse­gura la dita popu­lar. I té molta raó. Dic molta i no dic tota perquè és evi­dent que, en algu­nes situ­a­ci­ons, si no et defen­ses –i per tant bara­lles– te’n pots fer l’aresta. Recor­deu les por­res de l’1 d’octu­bre? Ente­sos.

He posat l’exem­ple nos­trat, tot i que no és el més relle­vat que em venia al cap, perquè, si no ens enre­den, en aquests moments es deu estar nego­ci­ant una sor­tida pac­tada al pro­blema polític creat a Cata­lu­nya quan el Suprem va deci­dir que podia actuar de ter­cera cam­bra. Va anul·lar parts subs­tan­ci­als de l’Esta­tut ple­na­ment vigent. En fi, el con­flicte es va anar embo­li­cant –pre­sons, exi­lis, san­ci­ons– per arri­bar al llarg mer­der que encara dura. Ara par­len, enra­o­nen... No es va fer quan era el moment, perquè el PP és del morro fort i no parla amb l’ene­mic. Però dia­lo­guen amb ganes d’arri­bar a un pacte? Perquè també és cert que dos no es posen d’acord si un dels dos no ho vol. Tenen un medi­a­dor, rela­tor, obser­va­dor, o com en vul­guin dir. Si jo fos un medi­a­dor, crec que hau­ria de por­tar les parts a l’inici del pro­blema. Com i quan va començar? No pas com deia jo mateix més amunt, amb la sentència del Suprem. Comença amb els Decrets de Nova Planta. Si en fa, d’anys! Des de lla­vors s’ha anat pro­vant, cada vegada que a Espa­nya hi ha hagut un període democràtic, de tro­bar fórmu­les per pal·liar o resol­dre els des­a­cords. De fet, l’invent de les auto­no­mies va ser un pas enda­vant. Quan aquell pas es veié insu­fi­ci­ent, perquè sem­pre s’inter­pre­tava la llei al gust del par­tit que manava a Madrid, PSC, ERC, CDC i IC van inten­tar un pedaç impor­tant amb el nou Esta­tut. Era pos­si­ble. Reta­llat, ribo­tat i escapçat al seu pas pel Congrés, es va apro­var, ple­bis­ci­tar i donar per bo. Fins que hi ficà culle­rada el TC.

Tot això ho sabeu tots. Ho recordo als dia­lo­gants-nego­ci­a­dors. Ells han d’anar repas­sant aquesta història i tro­bar els errors de cada pas, per esme­nar-los. El que con­sensuïn s’ha de votar? Jo pro­poso que l’acord, si n’hi ha, s’apli­qui ja, i que quedi clar que els ciu­ta­dans deci­di­ran si l’accep­ten i es que­den, o se’n van, al cap de cinc anys. Les lleis, com les saba­tes noves, s’han de pro­var al car­rer. Bones fes­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia