Maquinistes i jutges
En establir-se la democràcia al país, es van traspassar a la Generalitat alguns serveis prou importants: ensenyament, sanitat, cultura...
Però se’n van deixar de traspassar d’altres, i el més evident i cridaner va ser justícia. Us heu preguntat mai el motiu de la diferència de tracte? Jo sí. I he arribat a la conclusió que s’hi van oposar tossudament els funcionaris dels serveis judicials. Ells, procedents majoritàriament de l’Espanya castellana, de cap manera estaven disposats a perdre un ampli ventall de places de Catalunya on podien fer mèrits o antiguitat fins a arribar a Madrid o rodalies. Per algun motiu que se m’escapa, pocs lletrats catalans fan oposicions per ser jutges o fiscals al nostre territori. Així que som servits per funcionaris de carrera que venen de fora i se’n tornen quan poden. Sabent això, trobo poc raonable demanar que es facin els judicis en català o que es redactin les sentències en la llengua de la terra.
Un problema semblant trobem a les empreses de Renfe i Adif. Pocs catalans fan cua per ser maquinistes, interventors o no sé què del ferrocarril. Els trens arriben des del centre de la Península amb tota la plantilla incorporada. Un personal que viu a Girona, Figueres, Portbou... però que està pendent del possible canvi de destí per anar a jubilar-se quan sigui l’hora al seu país d’origen. Ells no accepten de cap manera passar a dependre de la Generalitat. Tenen uns drets històrics i no els volen perdre. Si els governs de Madrid i Barcelona pacten un traspàs de rodalies, ells amenacen de fer vaga i, per si de cas, comencen a limitar la seva feina al mínim establert. Si, a més a més, algun incontrolat es dedica a posar pals a les rodes d’unes instal·lacions en mal estat crònic, ja teniu el mullader que s’ha organitzat als trens que haurien de fer servei als catalans.
I anar fent. Tothom defensant la petita parcel·la que controla amb mà fèrria i tossudament. Sense voler recordar que estan cobrant per fer una feina pública que paguem tots plegats. Especialment els que s’han de refiar del bon criteri dels tribunals o de la professionalitat dels maquinistes.
