Difícil encaix urbanístic

L’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona té en marxa un ambiciós pla d’orde­nació ter­ri­to­rial, el pla direc­tor urbanístic metro­po­lità (PDUM), que relle­varà el pla gene­ral metro­po­lità. Aquest data del 1976 i ha que­dat mani­fes­ta­ment obso­let. En aquests quasi 50 anys Bar­ce­lona i la seva conur­bació han expe­ri­men­tat tal trans­for­mació que fa anys que queda clar que cal un nou pla­ne­ja­ment. Però no només ha can­viat el ter­ri­tori. També la soci­e­tat i les con­di­ci­ons medi­am­bi­en­tals, amb una emergència climàtica que obliga a repen­sar un urba­nisme basat en el ciment i les grans infra­es­truc­tu­res. L’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona té ara entre mans la feina d’exa­mi­nar les al·lega­ci­ons que s’han pre­sen­tat al pro­jecte. Les poques que s’han fet públi­ques, de col·lec­tius veïnals i eco­lo­gis­tes, per­me­ten augu­rar que no serà fàcil acon­se­guir l’equi­li­bri entre la pro­tecció del medi ambi­ent i el crei­xe­ment urbanístic i econòmic. Dos ele­ments en són repre­sen­ta­tius. Una de les crítiques al PDUM és que no recull de forma clara l’encaix del port de Bar­ce­lona i l’aero­port. Són infra­es­truc­tu­res sobre les quals l’AMB no té com­petències, però la seva presència i les pos­si­bles ampli­a­ci­ons tenen tal impacte sobre el ter­ri­tori que són cab­dals en el pla­ne­ja­ment futur de l’àrea metro­po­li­tana. Un segon ele­ment és la difi­cul­tat de casar la cons­trucció de nous habi­tat­ges en una zona den­sa­ment poblada que també té molts pisos buits i zones sen­si­bles des punt de vista ambi­en­tal. En un con­text, a més, de difi­cul­tats econòmiques per a bona part de la població a l’hora de com­prar un pis nou.