El gallec, llàstima!

Fa uns dies, Magí Camps asse­nya­lava que a Europa no cal­dria ofi­ci­a­lit­zar el gallec: els polítics podrien usar-lo sem­pre perquè és por­tuguès, llen­gua ofi­cial de les ins­ti­tu­ci­ons. O, més científica­ment, el por­tuguès és gallec. Tin­dria tota la raó, però crec que l’admi­rat Camps, a La Van­guar­dia, no té en compte... els detalls. Vejam.

Si a un pagès gallec de poble, com més ille­trat –i com menys TVG hagi vist– millor, el plan­teu a Lis­boa, s’entendrà per­fec­ta­ment amb els por­tu­gue­sos. En canvi, un noi que a l’escola hagi après el gallec cas­te­lla­nit­zat –l’estàndard d’avui– tindrà molt més difícil rela­ci­o­nar-se amb els lis­bo­e­tes. Això mateix us ho pot expli­car qual­se­vol gallec sense pre­ju­di­cis polítics. Perquè resulta –ja ho hem dit– que el gallec i el por­tuguès són la mateixa llen­gua, com ho és el cas­tellà i l’argentí o el català i el valencià. Però quan la Xunta –el govern autonòmic en mans del PP– va fer-se càrrec als anys vui­tanta de nor­ma­ti­vit­zar el gallec, va optar sem­pre per les for­mes més cas­te­lla­nit­za­des en lloc de les mane­res del gallec tra­di­ci­o­nal, que és el més pro­per al por­tuguès, com no pot ser altra­ment. Una cosa així com si els bla­ve­ros valen­ci­ans impo­ses­sin les seves nor­mes espa­nyo­lit­zants al valencià, que seria cada vegada més cas­te­lla­nit­zat. La Xunta del PP –aquests hau­rien de par­lar galai­co­por­tuguès a Europa?– ha anat por­tant la llen­gua pròpia de Galícia cap al seu objec­tiu: des­na­tu­ra­lit­zar-la a còpia de con­ver­tir-la pro­gres­si­va­ment en un patuès de l’espa­nyol. Ara mateix, si un por­tuguès sent par­lar un gallec influït per l’escola i la TVG, li sem­bla un espa­nyol inten­tant par­lar por­tuguès mal après. Tal­ment, quan nosal­tres sen­tim par­lar gallec als polítics ídem per la tele­visió: els ente­nem per­fec­ta­ment, perquè s’assem­bla al cas­tellà, i té poc a veure amb el por­tuguès dels talls de veu d’algú de l’estat veí. Aquesta acció poli­ti­co­lingüística amb el gallec té com a objec­tiu con­ver­tir-lo en un espa­nyol de segona que ha d’aca­bar com un dia­lecte del cas­tellà. Un mirall per al poc català que encara es parla: no n’és gaire lluny i res fa pen­sar que es pugui atu­rar i rever­tir la nos­tra patu­e­sit­zació.

Toca citar Joan Fus­ter: més o menys ja va dir que el gallec serà por­tuguès o no serà.