Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Apunt sobre la unitat

Escriure un arti­cle dema­nant la uni­tat és fàcil, i hom queda bé. En una reunió, pren­dre la paraula i dema­nar la uni­tat és fàcil, i hom queda bé. Davant l’opor­tu­ni­tat que les pro­pe­res elec­ci­ons puguin intro­duir en ei Par­la­ment una repre­sen­tació del movi­ment naci­o­na­lista d’esquerra s’escriu i es parla a favor de la uni­tat.

Com que dir la uni­tat és més còmode que fer-la, hi ha el perill de pre­fe­rir la satis­facció ver­bal a la duresa de tre­ba­llar-hi, de posar-hi la veu en comp­tes de posar-hi el coll.

La diferència és clara: la veu la hi podem posar des de fora, però el coll l’hi hem de posar des de dins. Hi ha un curiós purisme de la uni­tat que diu: poseu-vos d’acord, i quan us hàgiu posat d’acord jo ja m’hi afe­giré, ja us beneiré, ja seré dels vos­tres. Doneu-me el plat ben cui­nat, que no em fa peça ficar-me a la cuina. Com si la uni­tat fos una cosa “dels altres”, i no de tot­hom qui s’hi sent interes­sat. La uni­tat no la fan els polítics ni els decrets, ni els pac­tes per­so­nals, ni els mani­fes­tos ni els dis­cur­sos; ni els qui la reco­ma­nen, amb pater­na­lisme o amb patriòtica indig­nació, des de la seva con­dició d’espec­ta­dors de tri­buna enlai­rada. La uni­tat només la pot fer el poble, la gent que es deci­deix a l’acció i vol fer feix.

Escric aques­tes rat­lles quan fa jus­ta­ment un mes que es cons­tituí Naci­o­na­lis­tes d’Esquerra amb aquesta volun­tat de fer feix. La majo­ria no per­tanyíem a cap par­tit polític. Crèiem, i cre­iem, que és l’hora de fer el “cens actiu” dels que volen ésser con­seqüents amb aquells dos prin­ci­pis, i tan sols en un mes Naci­o­na­lis­tes d’Esquerra ha obtin­gut més mili­tants que cap altra orga­nit­zació més antiga, no par­la­mentària, de plan­te­ja­ments sem­blants. Davant d’aquesta embran­zida –que demos­tra com era sen­tida la neces­si­tat d’un movi­ment d’aquesta mena– els par­tits pre­e­xis­tents i els ciu­ta­dans inde­pen­dents podien fer dues coses per­fec­ta­ment lícites: unir-s’hi o no unir-s’hi. Fins i tot els seus detrac­tors hau­ran d’adme­tre que Naci­o­na­lis­tes d’Esquerra ha gene­rat un cor­rent d’entu­si­asme i d’espe­rança en uns sec­tors de població que s’havien anat desa­ni­mant pro­gres­si­va­ment. Per això la incor­po­ració popu­lar és un èxit.

Passa, però, que el BEAN no s’ha lli­gat a aquest movi­ment per una raó ben clara: hi seria mino­ri­tari i no vol renun­ciar a la inde­pendència de les seves deci­si­ons. Hi té per­fecte dret. Jo res­pecto pro­fun­da­ment els mili­tants d’aquest bloc. El que ja no entenc tant és que les cri­des teòriques a favor de la uni­tat fetes “des de fora” no ana­lit­zin aquesta cor­re­lació de for­ces i, sobre­tot, no es trans­for­min en una actu­ació pràctica. Penso que el que hau­rien de fer tots els naci­o­na­lis­tes d’esquerra és apun­tar-se a una opció i per tant enfor­tir-la. Fer la uni­tat per l’acció, no difi­cul­tar-la per l’abs­tenció. I allò de “si no es posen d’acord, no votaré ningú” em sem­bla més aviat inconsciència i orgull de no arris­car-se. Sobren àrbi­tres i man­quen juga­dors. Algun dia –d’aquí un mes, d’aquí a un any, o qua­tre– la uni­tat arri­barà gràcies als qui hau­ran estat dis­po­sats a jugar-se-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia