Cal un ús intel·ligent de la IA

Hi ha opi­ni­ons molt opti­mis­tes sobre l’efecte que tindrà en l’eco­no­mia l’apli­cació de la intel·ligència arti­fi­cial (IA). Segons un informe recent de Gold­man Sachs, l’ús de la IA podria aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat un 1,5% anual en els pro­pers 10 anys i faria aug­men­tar un 7% el PIB glo­bal. Hi ha opi­ni­ons encara més opti­mis­tes: fa poc The Eco­no­mist esmen­tava un esce­nari de “crei­xe­ment explo­siu”, d’un 30% del PIB anual, al qual atribuïa una pos­si­bi­li­tat del 10%. Aquest opti­misme es basa en la idea que la inno­vació tec­nològica, inclosa l’auto­ma­tit­zació, fa aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat, la qual cosa per­met aug­men­tar els sala­ris i esten­dre la pros­pe­ri­tat a tota la població. Però Daron Ace­mo­glu i Simon John­son, grans experts en l’eco­no­mia del desen­vo­lu­pa­ment, en el seu dar­rer lli­bre, con­si­de­ren que aquest opti­misme és exces­siu. Expo­sen que la IA s’ha d’intro­duir de tal manera que millori la feina que fan tots els tre­ba­lla­dors. Subs­ti­tuir tre­ba­lla­dors per maquinària no és sufi­ci­ent, cal crear noves mane­res de fer ser­vir el tre­ball humà. El 1910, la reor­ga­nit­zació de la indústria de l’automòbil feta per Henry Ford va supo­sar la intro­ducció de maquinària que subs­tituïa tre­ball humà, però també va crear noves tas­ques en dis­seny de maquinària, en la seva uti­lit­zació i con­trol, en man­te­ni­ment i repa­ració. I amb això va aug­men­tar el nom­bre de llocs de tre­ball.

L’auto­ma­tit­zació de les fàbri­ques també pot supo­sar un aug­ment dels llocs de tre­ball, ja sigui en fei­nes no auto­ma­tit­za­des de la mateixa fàbrica o per l’expansió de l’acti­vi­tat en altres empre­ses. A la pri­mera mitat del segle XX, l’expansió de la indústria de l’automòbil va esti­mu­lar una gran expansió dels sec­tors de l’acer, del petroli i de la indústria química. En revo­lu­ci­o­nar les pos­si­bi­li­tats de trans­port, també va impul­sar un gran aug­ment del sec­tor comer­cial i de les acti­vi­tats de ser­veis. Hi pot haver una com­bi­nació vir­tu­osa amb l’auto­ma­tit­zació de fei­nes tra­di­ci­o­nals i la cre­ació de noves tas­ques. De finals del segle XIX a mit­jan segle XX, als Estats Units, la meca­nit­zació va fer que més de la mei­tat de la població ocu­pada aban­donés el sec­tor agrícola. Però es van crear una mul­ti­tud de tas­ques manu­als i d’ofi­cina en la indústria i els ser­veis, que reque­rien tre­ba­lla­dors més qua­li­fi­cats, amb sala­ris més ele­vats i fent fei­nes menys peri­llo­ses i no tan esgo­ta­do­res. Però aquest cicle virtuós es va començar a per­dre als anys setanta, quan es va con­ti­nuar acce­le­rant l’auto­ma­tit­zació de la pro­ducció, però es va reduir la cre­ació de noves tas­ques. És evi­dent que la IA crearà més auto­ma­tit­zació. Un límit a l’auto­ma­tit­zació han estat les tas­ques que reque­rei­xen fle­xi­bi­li­tat, cri­teri i sen­tit comú. Fins ara les màqui­nes no tenien aques­tes qua­li­tats, però la IA gene­ra­tiva sí que podrà fer aquest tipus de tas­ques de manera excel·lent. La qüestió és, doncs, si, a banda d’això, la IA farà pos­si­bles noves tas­ques com­ple­mentàries, que donin feina a molts tre­ba­lla­dors amb dife­rents habi­li­tats i nivells d’edu­cació. De moment, la recerca en IA es con­cen­tra a equi­pa­rar les capa­ci­tats huma­nes en una diver­si­tat de tas­ques cog­ni­ti­ves, a acon­se­guir una IA que repro­du­eixi mimètica­ment les habi­li­tats huma­nes i les superi. Però la recerca en IA es podria també ori­en­tar a com­ple­men­tar les capa­ci­tats huma­nes. Aques­tes capa­ci­tats es veuen sovint limi­ta­des per la falta de conei­xe­ments o habi­li­tats específiques. La IA podria aju­dar en aquest camp. Per exem­ple, per for­mar, de manera con­ti­nua, tre­ba­lla­dors experts, com per­so­nal mèdic o edu­ca­dors, però també elec­tri­cis­tes i lam­pis­tes. A més, la IA podria crear noves tas­ques per super­vi­sar aquests pro­ces­sos, comu­ni­car-se amb els cli­ents o rea­lit­zar ser­veis més sofis­ti­cats que els actu­als.

Ace­mo­glu i John­son adver­tei­xen que, seguint amb la pauta actual, la IA crearà més desi­gual­tat en la nos­tra soci­e­tat. L’enfo­ca­ment actual busca només l’auto­ma­tit­zació de la pro­ducció, i no hi ha la segu­re­tat que la IA generi més llocs de tre­ball dels que des­truirà. Insis­tei­xen que cal recon­duir la recerca cap a una IA que com­ple­menti els humans, i que pugui ser uti­lit­zada en la solució dels pro­ble­mes soci­als urgents. També apor­ten una sèrie de con­sells. Són par­ti­da­ris de can­viar el model de negoci de les empre­ses d’IA, que ara es basen a expro­piar dades dels con­su­mi­dors sense cap com­pen­sació i en una publi­ci­tat digi­tal ori­en­tada a acon­se­guir l’atenció dels con­su­mi­dors per qual­se­vol mitjà ima­gi­na­ble. Cal afa­vo­rir models de negoci que gene­rin més inversió en una IA que qua­li­fi­quen de com­ple­mentària res­pecte als humans. També són par­ti­da­ris de can­viar el sis­tema impo­si­tiu, que ara grava espe­ci­al­ment les empre­ses que con­trac­ten tre­ba­lla­dors i no les que inver­tei­xen en algo­rit­mes i auto­ma­tit­zació del tre­ball. I cal evi­tar l’ús de la IA en acti­vi­tats que posin en risc els tre­ba­lla­dors, per exem­ple en les deci­si­ons de con­trac­tació o aco­mi­a­da­ment, així com en tas­ques de super­visió dels tre­ba­lla­dors. Però cal pren­dre deci­si­ons i dis­se­nyar una estratègia. Seguir en el curs actual sim­ple­ment ens porta a una IA basada en l’auto­moció i subs­ti­tu­tiva del tre­ball humà, que no crearà una pros­pe­ri­tat gene­ra­lit­zada i accen­tuarà les desi­gual­tats exis­tents.