Polèmiques de campanar

Segur que és ben cone­guda per tots la riva­li­tat atàvica que enfronta –sem­pre amb polèmiques de cam­pa­nar i sobre una pàtina de ranci loca­lisme– les ciu­tats de Reus i Tar­ra­gona, totes dues històrica­ment mar­cant paquet per osten­tar l’hege­mo­nia al Camp de Tar­ra­gona. Ni tan sols a l’hora de donar nom a la uni­ver­si­tat hi va haver bona sin­to­nia i, ni per l’una ni per l’altra, la uni­ver­si­tat va aca­bar duent el nom de l’escrip­tor i polític Antoni Rovira i Vir­gili. Pot­ser és per aques­tes bata­lle­tes entre les dues ciu­tats més grans del ter­ri­tori que no ha aca­bat de pros­pe­rar mai un ens supra­mu­ni­ci­pal que aixo­plu­gui la que és –encara que fins ara no dis­posi de cap ens que la reco­ne­gui i l’admi­nis­tri– la segona àrea metro­po­li­tana de Cata­lu­nya. Ara ho tor­nem a inten­tar. Abans d’aca­bar l’any els alcal­des de Tar­ra­gona, Reus, Cam­brils, Cons­tantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Valls, a més dels con­sells comar­cals del Tar­ra­gonès i el Baix Camp, la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació van com­parèixer ple­gats per anun­ciar la cre­ació del Grup Impul­sor de l’Àrea Metro­po­li­tana del Camp de Tar­ra­gona. És el nou intent, després del ja mort i enter­rat Con­sorci del Camp de Tar­ra­gona (creat el 2001) i d’altres ini­ci­a­ti­ves simi­lars que s’han inten­tat a favor d’allò que en diuen els interes­sos comuns, sobre­tot pel que fa a temes de mobi­li­tat i trans­port. Que Tar­ra­gona i Reus i la resta de muni­ci­pis impul­sors siguin ara del mateix color polític soci­a­lista (excepte Vila-seca i Valls, en mans de Junts) pot­ser faci­li­tarà l’arren­cada. Però queda molt camí per veure si, ara sí, la segona àrea metro­po­li­tana del país ho és real­ment.