Saviesa natural

Fa uns dies, al barri de Roque­tes de Bar­ce­lona, va aparèixer una pin­tada que deia: “Ser gay no es natu­ral”. Es diu que la natura és la màxima expressió de la savi­esa i, com deien en una sèrie dels noranta, la veri­tat és allà fora. Resulta que, segons un estudi d’una uni­ver­si­tat ame­ri­cana, hi ha més de 1.500 espècies que man­te­nen com­por­ta­ments homo­se­xu­als, lèsbics, bise­xu­als o, fins i tot, pan­se­xu­als. Segu­ra­ment allà on hi ha més diver­si­tat és al mar, on fins a 500 espècies de pei­xos can­vien lliu­re­ment de sexe. Per exem­ple, el peix pallasso, el de la pel·lícula de Nemo, pot néixer mas­cle i tor­nar-se feme­lla si la com­pa­nya mor i, pro­ba­ble­ment, aca­barà copu­lant amb un dels seus fills mas­cles. I el cava­llet de mar és un dels ani­mals als quals menys els importa els rols de gènere. La feme­lla dipo­sita els òvuls dins del mas­cle, que és l’encar­re­gat de l’embaràs i del part.

Els maca­cos feme­lla, a l’hora de tenir sexe, en tenen amb mas­cles i feme­lles, però si poden triar pre­fe­rei­xen la feme­lla. Una altra espècie de mico, els bono­bos, resol les dis­pu­tes que hi ha a la ban­dada –i es veu que no són poques– man­te­nint rela­ci­ons sexu­als per reins­tau­rar la pau. Les feme­lles refre­guen els geni­tals amb les seves com­pa­nyes per reduir també l’estrès i la com­pe­ti­ti­vi­tat i, un cop es com­pro­me­ten sexu­al­ment entre si, gene­ren lli­gams afec­tius pro­funds. El mateix val per als mas­cles. Però no només de micos va la cosa. Lle­ons o gira­fes man­te­nen còpules homo­se­xu­als i espècies com els pingüins creen pare­lles entre mem­bres del mateix sexe que duren tota la vida.

Per tant, si la natura és la catarsi de la savi­esa i mai s’equi­voca, resulta que ser gai sí que és natu­ral. De fet, ningú s’aixeca un matí i deci­deix can­viar la sexu­a­li­tat o la iden­ti­tat de gènere. Es porta dins. La diferència entre els ani­mals i els humans és que a ells no se’ls ha ense­nyat durant segles que se n’hagin d’aver­go­nyir i ho fan així, natu­ral­ment. Segu­ra­ment el que no és natu­ral és que el 2024 encara hi hagi pin­ta­des com la de Roque­tes.