Limitar l’accés al porno

El con­text: grup de What­sApp de mares d’alum­nes de sisè de primària. S’encén l’alarma. Els nens –en mas­culí– d’entre 11 i 12 anys ja tenen mòbil, molt pro­ba­ble­ment a una edat que no toca, i les mares fan, d’ama­gat o no, una revisió dels xats dels infants. Una mare detecta en un grup de la classe una pro­fusió de stickers, aque­lles peti­tes ani­ma­ci­ons que pro­li­fe­ren en el What­sApp, d’alt con­tin­gut por­nogràfic. Pot­ser no cal entrar en detalls gaire explícits, només dir que pro­voca un gran escàndol en el grup de mares. Què fa el meu nen rebent això! Per part d’un altre nen de la classe! Com li arri­ben aquests con­tin­guts al nen emis­sor! Els seus pares no li vigi­len el mòbil, o què? Pas­sat l’ensurt ini­cial, toca afron­tar la segona fase. I ara què fem? Una mare apunta a la neces­si­tat de par­lar del porno amb els infants. Una altra reco­mana el lli­bre El semen mola, com a eina edu­ca­tiva. N’hi ha que envien vídeos de You­Tube amb ses­si­ons de sexòlogues adreçades als ado­les­cents. A alguna se li acut que s’hau­ria de par­lar amb la tutora per saber si trac­ten el tema a classe. El des­con­cert, en tot cas, és gene­ral. Perquè si una con­clusió es pot extreure de situ­a­ci­ons com aquesta és que l’edu­cació sexual dels nens i ado­les­cents encara no es tracta com s’hau­ria de fer en un con­text d’alta expo­sició al porno a inter­net. Ben­vin­guda sigui, per tant, la pro­mesa de limi­tació per edat en l’accés als webs porno que plan­teja el govern esta­tal. Perquè cal molta feina col·lec­tiva per rever­tir el fet que una ter­cera part d’ado­les­cents té un porno alta­ment agres­siu cap a les dones com a font d’edu­cació sexual.