Pegasus i el risc de fallida democràtica

El Con­sell de Minis­tres espa­nyol ha des­clas­si­fi­cat part dels docu­ments de l’espi­o­natge amb Pega­sus. Hi ha una causa judi­cial oberta que l’obliga a fer-ho per poder inter­ro­gar Paz Este­ban, l’exdi­rec­tora del CNI. No haver des­clas­si­fi­cat tots els docu­ments que demana el jut­jat com­pro­met la imatge de govern que vol anar fins al fons per nete­jar unes cla­ve­gue­res de l’Estat que durant massa temps s’han des­bo­cat –tam­poc queda clar si de manera autònoma o si amb els ulls gros­sos dels seus coman­da­ments i res­pon­sa­bles polítics– fins a posar en risc extrem la qua­li­tat democràtica de l’Estat espa­nyol. Si el govern de coa­lició PSOE-Sumar vol anar fins al final en els temes més tèrbols –Pega­sus, ope­ració Cata­lu­nya– com asse­gura la seva por­ta­veu, ja ha per­dut una pri­mera opor­tu­ni­tat de ser creïble. Pega­sus és un afer que a Brus­sel·les amoïna molt més que als con­junts dels poders de l’Estat. A Europa l’espi­o­natge polític fora de con­trol es con­si­dera d’extrema gra­ve­tat perquè per la seva pròpia natu­ra­lesa s’escapa dels meca­nis­mes de segui­ment dels poders públics i perquè els seus objec­tius atemp­ten con­tra diver­sos drets indi­vi­du­als i prin­ci­pis fona­men­tals de la democràcia, amb la pri­va­ci­tat de les comu­ni­ca­ci­ons i la lli­ber­tat de pen­sa­ment en posició des­ta­cada. La des­clas­si­fi­cació és con­seqüència del pro­ce­di­ment judi­cial obert per la que­re­lla pre­sen­tada pel pre­si­dent Ara­gonès en saber que va ser espiat. En aquest cas, l’admissió a tràmit i ins­trucció de la demanda evita la fallida de l’estat de dret, cosa que no ha succeït fins ara amb la ingent quan­ti­tat de mate­rial de l’ope­ració Cata­lu­nya, que con­ti­nua aflo­rant dia a dia i davant de la qual tant jut­ges com fis­cals es man­te­nen tan impas­si­bles com en l’última dècada. Sobta, perquè, amb el poder judi­cial posant-se de per­fil davant les ver­go­nyes de la poli­cia patriòtica, la fallida de l’estat democràtic és un fet. Igual­ment sorprèn que a la UE, tan negui­tosa per Pega­sus, no s’immuti en aquest cas fla­grant de fabri­cació de pro­ves fal­ses per per­se­guir rivals polítics. I fa des­con­fiar l’acti­tud del PSOE, que sem­pre ha guar­dat silenci i ara diu voler anar fins al final quan el 2017 va ava­lar el 155 sent cons­ci­ent que l’ope­ració Cata­lu­nya no era una fabu­lació inde­pen­den­tista.