Obrir en canal la Constitució

Aquesta set­mana s’ha fet cirur­gia fina a la Cons­ti­tució Espa­nyola: una incisió a l’arti­cle 49 ha permès can­viar la paraula “dis­minuïts” per “per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat”. És una modi­fi­cació necessària i ben­vin­guda, és clar, però sorprèn que l’únic que con­si­de­rin obso­let d’un text encar­ca­rat i des­fa­sat sigui el terme “dis­minuït”.

Només un de cada sis dels habi­tants actu­als de l’Estat espa­nyol va votar la Cons­ti­tució el 6 de desem­bre del 1978. Cal­cu­lin: aquell dia els elec­tors havien de tenir 18 anys, és a dir que només els nas­cuts abans del 1960 van poder votar. Tenint en compte fac­tors com ara els habi­tants de l’època (37 mili­ons), les dades de par­ti­ci­pació i l’espe­rança de vida, es pot deduir que només un 16,2% d’habi­tants actu­als pot dir haver votat, ja sigui a favor o en con­tra. Pri­mera con­clusió: això de “los valo­res que nos unen” i “la Cons­ti­tución que nos dimos entre todos” no ens deuen unir tant si la immensa majo­ria no vam votar res, començant per Pedro Sánchez, que lla­vors tenia 6 anys.

L’ope­ració ha coin­ci­dit aquesta set­mana amb l’enquesta del CIS que diu que un de cada qua­tre joves d’entre 18 i 34 anys no con­si­dera que la democràcia sigui pre­fe­ri­ble a qual­se­vol altra forma de govern. Posa els pèls de punta perquè l’absència de democràcia té un nom i és dic­ta­dura, i qüesti­o­nar els valors de la democràcia és la lla­vor de la ultra­dreta. Però l’Estat també hau­ria de veure que amb una eina legal post­fran­quista –i menys encara si se’n fa una lec­tura res­tric­tiva– no es pot ges­ti­o­nar la rea­li­tat del 2024. La Cons­ti­tució Espa­nyola no neces­sita una incisió sinó una ope­ració a cor obert perquè, si espe­ren gaire, ja només podran fer-li l’autòpsia.