De la sequera

Han pas­sat uns quants dies, però segueixo impac­tada per una decla­ració d’Isa­bel Díaz Ayuso durant la pre­sen­tació dels car­tells de la Feria de San Isi­dro: “No conec cap lloc on la pros­pe­ri­tat i la lli­ber­tat s’hagin obert camí després de tan­car una plaça de toros. Tot al con­trari, hi ha seguit la sequera, el con­trol polític i l’adoc­tri­na­ment.” La lli­ber­tat, doncs, tal com l’entén Ayuso, també passa de manera fona­men­tal per matar toros en una plaça: si no l’exer­cei­xes, ho pots pagar amb la sequera, cosa que és tota una evidència científica. Suposo que la seva idea de lli­ber­tat també passa per haver ges­ti­o­nat la pandèmia de manera que, posem per cas, hi haver una mor­tal­dat a les residències madri­le­nyes de gent gran: 7.297 per­so­nes, mol­tes de les quals sense assistència sanitària per un pro­to­col de la Comu­ni­dad que impe­dia el seu tras­llat a hos­pi­tals: un detall menor que la gent d’Ayuso ha inten­tat ama­gar.

Un altre per­so­natge de pes dins del PP, José María Aznar, també ha aven­tu­rat que la culpa de la sequera a Cata­lu­nya és de Zapa­tero per inter­rom­pre un Plan Hidrológico Naci­o­nal que tenia com un objec­tiu bàsic el trans­va­sa­ment de l’Ebre al Segura per poder regar camps de golf d’urba­nit­za­ci­ons fan­tasma a Múrcia i Ala­cant. Tan­ma­teix, el fet que a Madrid diguin bes­ti­e­ses no ha de fer obli­dar que, tot i que sem­pre es pot recórrer a l’argu­ment de la manca de recur­sos, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques cata­la­nes no han fet prou per evi­tar o almenys pal·liar la pre­vi­si­ble sequera actual. Només un detall: men­tre als page­sos se’ls ha res­trin­git l’aigua, als hotels en dis­po­sa­ven a cor què vols. I anar fent: en plena crisi, l’Ajun­ta­ment de Pala­fru­gell, també posem per cas, ha apro­vat la cons­trucció d’un hotel a Aigua Xelida. Que bé, tu.