Robar mòbils a Girona

Robar telèfons mòbils al car­rer, a plena llum del dia, a algú que tre­ba­lla, a algú que parla men­tre camina, sem­bla que no tan sols és fàcil, també deu ser gratuït, perquè cada vegada passa més i més sovint a Girona. Aques­tes últi­mes set­ma­nes ho he vist dues vega­des. Una veïna em fa arri­bar el vídeo de la càmera de segu­re­tat. En les imat­ges es veu com un lam­pista aparca la seva fur­go­neta en un pas­satge pri­vat on tan sols acce­dei­xen els veïns dels immo­bles o els ser­veis neces­sa­ris, on no hi ha trànsit de via­nants ni de vehi­cles. El lam­pista baixa, obre les por­tes del dar­rere, des­car­rega una caixa i la porta cap a l’habi­tatge on està fent les refor­mes. Pas­sen 5 segons exac­tes i apa­reix un home que, aju­pint-se, camina cap a la fur­go­neta, mira en direcció a la casa, acon­se­gueix obrir la porta del copi­lot tot i que pràcti­ca­ment no hi ha espai. Agafa el telèfon que hi havia al seient del con­duc­tor i marxa cor­rent. Molt a prop, uns dies més tard, una dona que sor­tia de tre­ba­llar par­lava per telèfon men­tre cami­nava per la vorera en direcció a l’escola de la seva nena. Diven­dres, fal­ten uns 10 minuts per a les 4 de la tarda. Passa pel seu cos­tat un home en bici­cleta i estre­bada al canto. Pri­mer ella pensa que és una broma d’un com­pany de feina, però, en veure com el paio amb la bici acce­lera, comença a cri­dar des­es­pe­rada: “Poli­cia! El meu mòbil!” Tot i que un noi es posa a córrer i el per­se­gueix, res, impos­si­ble atu­rar-lo. Menció espe­cial per als pis­pes que es mouen en pati­net elèctric. A Girona no en fem prou havent-los d’esqui­var quan anem a peu per les vore­res, els patim si cir­cu­lem en cotxe quan se sal­ten semàfors o quan van en direcció contrària sen­tint-se els amos del món; a part de tot això, també donen estre­ba­des i s’empor­ten bos­ses i telèfons. I, a sobre, si no prens mal, t’has de sen­tir per­sona afor­tu­nada! Segons la llei i segons l’import del telèfon, això no és un roba­tori, és un furt. Un furt pel qual, si els que ho fan són enxam­pats i arres­tats, entren i sur­ten de comis­sa­ria amb la mateixa faci­li­tat que feli­ci­tat, perquè saben que no els passa res greu. Els fit­xen, o amplien la seva fitxa, i apa, ja poden seguir! Segons la llei, és tot el que es pot fer. A Girona vivim de manera asto­rada l’incre­ment de la sen­sació d’inse­gu­re­tat al car­rer. Ajun­ta­ment, hi pots fer alguna cosa?