Quin Feijóo ha guanyat a Galícia?

A la vista del resul­tat de les elec­ci­ons a Galícia, la pri­mera pre­gunta que ens hem de fer des de Cata­lu­nya és quin Feijóo les ha gua­nyat: el que dies abans es mos­trava par­ti­dari de nego­ciar un indult amb Puig­de­mont o el que, pres­si­o­nat per les dife­rents famílies que con­tro­len la cúpula esta­tal del par­tit, va haver de recu­lar a mitja cam­pa­nya. En aquest sen­tit, serà interes­sant veure com evo­lu­ci­o­narà la treva amb l’ala dura repre­sen­tada per Isa­bel Díaz Ayuso i fins a quin punt l’enfor­ti­ment de la posició de Feijóo que sig­ni­fica la victòria gallega mar­carà el full de ruta esta­tal envers el con­flicte català. Perquè, tot i haver reva­li­dat de manera clara la majo­ria abso­luta al par­la­ment de San­ti­ago de Com­pos­tel·la, els popu­lars no poden per­dre de vista l’espec­ta­cu­lar ascens del BNG, una aposta ter­ri­to­rial per la cul­tura i la iden­ti­tat pròpies en la mateixa línia del que està pas­sant a Euskadi o Cata­lu­nya. Els popu­lars també hau­rien de refle­xi­o­nar sobre el fracàs de l’estratègia d’homo­lo­gar la for­mació lide­rada per Ana Pontón amb ETA, que ara el BNG estu­dia por­tar a la justícia. Perquè més enllà de la seva victòria, ara amb dos dipu­tats menys, la suma del BNG (25 dipu­tats) i el PSdeG (9 dipu­tats), tots dos favo­ra­bles a l’amnis­tia, incor­pora un escó més en relació amb els ante­ri­ors comi­cis. El que sí que és indis­cu­ti­ble és la pata­cada que han expe­ri­men­tat els soci­a­lis­tes, que han dei­xat nou escons pel camí i han pagat cara la impro­vi­sació d’un can­di­dat que no ha tin­gut temps sufi­ci­ent ni per donar-se a conèixer ni per seduir prou elec­tors. El mateix els ha pas­sat a Sumar i Podem, esbor­rats de l’hemi­ci­cle perquè els vots que han rebut no han superat el 5% neces­sari per obte­nir repre­sen­tació. Al cap­da­vall la frag­men­tació del car­tell elec­to­ral de les esquer­res no ha aju­dat a des­ban­car els popu­lars, que, fidels a les bat­ze­ga­des habi­tu­als, ara s’afa­nyen a inten­tar pro­jec­tar el resul­tat en clau naci­o­nal per ero­si­o­nar un PSOE que ja pensa en les següents cites elec­to­rals d’Europa i Euskadi. Sem­pre s’ha dit que Galícia tenia un micro­clima elec­to­ral, on la gent és capaç de pre­miar un can­di­dat des­di­bui­xat per l’ombra del mateix Feijóo i que ni tan sols ha acu­dit als debats on l’han con­vi­dat.