Opinió

El factor humà

Silenci, parla Francesc Caminal

L’advocat de Puig Antich reclama la implicació de la fiscalia de memòria democràtica per fer justícia en la persona de Salvador

Calia ser-hi, ahir, al Saló de Cent de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Els que aquests dies posen micròfons o paren l’ore­lla per dema­nar i saber qui va ser Sal­va­dor Puig Antich, què va pas­sar durant la seva detenció i com d’injust ha estat el trac­ta­ment donat per la justícia espa­nyola al cas, la d’ales­ho­res i la d’ara, havien de ser ahir al Saló de Cent. Si a més a més de fer cos­tat a l’Imma, la Montse, la Carme i la Merçona Puig Antich es volia tenir conei­xe­ment pro­fund del cas, calia ser-hi i escol­tar Fran­cesc Cami­nal.

El Saló de Cent, al cor de l’edi­fici con­sis­to­rial de Bar­ce­lona, suposa el cen­tre geomètric de dos indrets de la ciu­tat que mar­quen la curta vida de Puig Antich. Tal­ment alfa i omega, A un cos­tat, el número 1 del car­rer del Pas de l’Ense­nyança, on Sal­va­dor va néixer i viure, i a l’altre la parròquia de Sant Just i Pas­tor, on es va fer el mul­ti­tu­di­nari fune­ral després de la bru­tal exe­cució. En Sal­va­dor no va tre­pit­jar mai el saló gòtic on ahir la seva ciu­tat li va retre home­natge, amb les qua­tre ger­ma­nes Puig asse­gu­des en el lloc pre­fe­ren­cial que els per­to­cava i l’advo­cat de Sal­va­dor, Fran­cesc Cami­nal, al faris­tol, donant una lliçó magis­tral pre­nyada d’amor, fide­li­tat, hones­te­dat, pul­cri­tud, cava­lle­ro­si­tat i dret, sobre­tot molt de rao­na­ment jurídic, raons de pes.

És un acte de justícia que l’únic mem­bre viu de l’equip legal que el 1974 va assu­mir la defensa de Puig Antich davant el tri­bu­nal mili­tar prengués ahir la paraula. El que va fer Cami­nal no és nou, ell mateix va expli­car que ha man­tin­gut viu “cada dia, durant aquests cin­quanta anys”, el record d’aquell jove que quan el va esco­llir a ell i a l’Oriol Arau per defen­sar-lo només els va dema­nar una cosa: “No vull ser uti­lit­zat per ningú.” El que sí que és nou és que, al cap de mig segle, s’hagi donat l’ocasió a Cami­nal de poder alli­be­rar-se de la sor­dina que la justícia espa­nyola ha posat sem­pre damunt el cas i de les raons de la defensa de Puig Antich. Un micròfon, un espai digníssim i un alta­veu als qua­tre vents per recla­mar que a través de la rege­ne­ració judi­cial de la figura de Sal­va­dor, Bar­ce­lona acabi esde­ve­nint “la ciu­tat de la veri­tat”.

La causa del Sal­va­dor era la causa de tot­hom, la causa del poble fus­ti­gat per la domi­nació d’un poder asfi­xi­ant, i des del dia de la seva mort, la causa de Fran­cesc Cami­nal, fent cos­tat de forma incon­di­ci­o­nal i des­in­te­res­sada a la família Puig, ha estat la de recla­mar justícia allí on no n’hi va haver, i encara avui manca.

L’advo­cat va res­se­guir fil per randa tots els moments del cas Puig Antich, des del confús tiro­teig mor­tal on va ser detin­gut fins a l’últim esglaó jurídic a què es va arri­bar en l’intent infructuós de tro­bar justícia repa­ra­dora. Per­se­ve­rant, incom­bus­ti­ble, Cami­nal va dei­xar clar que la par­tida no s’ha aca­bat, va apel·lar a l’estat de dret, com el dels drets fona­men­tals de la ciu­ta­da­nia, i va ins­tar la fis­ca­lia espe­cial de memòria, cre­ada amb la nova llei de memòria democràtica, a actuar d’ofici en aquest cas.

A la fi de l’acte es van lle­gir poe­mes bellíssims dedi­cats al revo­lu­ci­o­nari cai­gut. En un vers, Vicent Andrés Estellés crida: “Puig Antich, vine!” En Sal­va­dor no hi va fer cap, tam­poc feia falta, ja tenia en Fran­cesc Cami­nal per defen­sar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia