Sants s’immola

Fa el cor fort, però està fati­gat men­tal­ment. Si pogués, no tan­ca­ria avui, com està pre­vist, sinó ahir, o dime­cres, o abans. Dit per ell. El cui­ner Jordi Bernús, ànima de l’emblemàtic res­tau­rant Sants es Crema, abaixa la per­si­ana després de sis anys d’alts i bai­xos amb una pri­mera etapa gas­tronòmica amb carta i degus­tació i una segona, post­pandèmia, d’entre­pans gur­met a la gra­e­lla. “N’estic fart, no em motiva fer més entre­pans ni crear les con­di­ci­ons per fer el canvi neces­sari que cal­dria, genera un estrès men­tal molt gran i he exhau­rit totes les for­ces que tenia per a aquest lloc. Neces­sito un canvi”, se sin­cera. No es veu fent entre­pans ni tota la vida ni tres mesos més, encara que nosal­tres sí que ens veiéssim men­jant els seus entre­pans inde­fi­ni­da­ment, espe­ci­al­ment el d’ham­bur­guesa de vede­lla i porc ibèric amb cos­te­lla de vede­lla fumada i salsa BBQ caso­lana, per dir-ne un.

Des que va anun­ciar a les xar­xes soci­als que ple­gava, el mòbil no ha parat de sonar, encara no ha pogut res­pon­dre a tot­hom i ha tin­gut molta més feina: “Una boge­ria. He hagut de dir que no a unes 300 per­so­nes al dia. He tre­ba­llat el doble.” Tot­hom s’ha vol­gut aco­mi­a­dar, una última vegada, d’aque­lles bra­ves amb papada. Bernús vol dei­xar enrere les pre­o­cu­pa­ci­ons per qua­drar els comp­tes i per for­mar aju­dants. “Era un pro­jecte molt petit, hi havia d’estar molt impli­cat, i si pas­sava qual­se­vol cosa ho havia de fer tot jo. I això crema molt.”

Ara bus­carà feina de cap de cuina. “M’agra­da­ria por­tar una cuina gran i quan me n’anés a casa, no haver d’estar pen­sant en números i mal­de­caps”, desitja. De moment no té res apa­rau­lat, però no aga­farà qual­se­vol cosa. De fet, el seu currículum fa obrir uns ulls com unes taron­ges. ¿Com s’arriba a tre­ba­llar per a la família reial de Jordània? “Va ser per Linke­dIn. Jo estava tre­ba­llant a Indonèsia. Em van con­tac­tar, vaig anar a fer una prova d’una set­mana a palau, vaig cui­nar per a la reina i per al rei uns quants dies i em van con­trac­tar. Jo vivia al cos­tat de palau, però és un país molt avor­rit. M’hi havia d’estar dos anys, però me’n vaig anar al cap d’un any perquè m’avor­ria.” No tot­hom deixa plan­tat un rei.

L’any 2021 el res­tau­rant va gua­nyar el con­curs de TV3 Joc de car­tes. Ho van notar l’endemà mateix. Hi havia cua a la porta. En pre­visió, va estar un mes entre­nant una per­sona a la cuina i aquell pri­mer dia no es va pre­sen­tar a la feina. “D’aques­tes me n’han pas­sat mol­tes”, lamenta Bernús. Del pas pel pro­grama en guarda un bon record, encara que s’espe­rava més nivell. El pre­sen­ta­dor i res­tau­ra­dor Marc Ribas el va pun­tuar amb un meri­tori 8,7. “En aquell moment el Marc estava molt interes­sat en el pro­jecte, perquè estava obrint un esta­bli­ment d’entre­pans a Girona, que al final ha tan­cat. Ha durat menys que jo”, cons­tata.

Aquesta nit faran un con­cert de comiat al local. Vindrà el Tre­mendo. Sens dubte, la música és a l’ADN de l’esta­bli­ment. Sense anar més lluny, et por­ta­ven el compte dins d’una cinta de cas­set i el nom mateix del res­tau­rant pro­ve­nia d’una cançó del grup sant­senc Ràbia Posi­tiva, que diu així: “Ser feliç quan pen­ses / ser feliç també / no només quan dorms sinó també quan estàs dret. / Sants es crema / com la vida de la gent!”