Més centenaris

Sis dies després que Maria Bra­nyas, la veïna d’Olot que és la per­sona més lon­geva del món, celebrés el seu 117è ani­ver­sari, es va morir Pilar Càlix, una veïna de la comarca del Penedès que amb 111 anys era la segona dona més gran de Cata­lu­nya. Maria Bra­nyas va fer anys el dia 4 i el dia 10 va morir Pilar Càlix. Dues edats, les d’aques­tes dones, que pro­vo­quen ver­ti­gen però que for­men part dels sig­nes dels temps. L’espe­rança de vida de la població mun­dial va en aug­ment i les pro­jec­ci­ons anti­ci­pen que l’any 2050 la lon­ge­vi­tat mit­jana serà de 77,2 anys (el 2019 era de 72,8 anys) i que el nom­bre de cen­te­na­ris arri­barà als 3,7 mili­ons, segons dades difo­ses per la UOC. Però tal com va fer notar un tècnic sani­tari durant una atenció domi­ciliària d’urgència en què vaig ser pre­sent, una cosa és anar sumant anys i una altra de molt dife­rent de quina manera els vivim. I és que la qua­li­tat de vida no s’incre­menta en la mateixa pro­porció que la lon­ge­vi­tat. La psicòloga experta en gent gran i pro­fes­sora de la UOC Mont­ser­rat Laca­lle adver­teix que les soci­e­tats ni estan pre­pa­ra­des ni s’estan adap­tant a l’enve­lli­ment. La cura de les per­so­nes grans fa temps que va sor­tir de l’àmbit fami­liar. I les admi­nis­tra­ci­ons tenen el deure i l’obli­gació moral d’ajus­tar l’estat del benes­tar a les neces­si­tats emer­gents.