Rentats de cara

Un grup de senyores que han quedat per esmorzar fan una bona repassada a l’actualitat. Paro l’orella perquè hi toquen molt; res a envejar als tertulians professionals. Sent de Girona, el primer tema que tracten és el polèmic servei de recollida d’escombraries. En la seva anàlisi, hi apareixen dos factors que expliquen la brutícia que s’acumula als carrers i que no ajuda gens a mantenir viu el lema que havia lluït orgullosa la ciutat, el de Girona m’enamora. En aquesta equació diabòlica, destaquen que al nou model de recollida, que troben deficient a més de costosíssim, s’hi afegeix l’incivisme de molts veïns. I avisen que o bé el problema es resol o bé passarà factura, més gran inclús que el mateix servei, al govern local en les properes municipals, el 2027. Després d’aquesta sentència, hi ha un gir de guió i la conversa se centra en l’escàndol de la DGAIA. “Algú creu que la Generalitat hi hauria posat mà si no fos pel cas de la menor tutelada que era explotada sexualment?”, pregunta una d’elles indignada. La resposta és evident. Lúcides com són, coincideixen que en aquest afer, si no s’arriba al fons de les irregularitats que han esquitxat la DGAIA els darrers anys i es depuren responsabilitats, el canvi de nom pel de la DGPPIA quedarà en un simple rentat de cara.