Un crim i tres capitells a la Rambla

Va ser la lec­tura del lli­bre de l’arxi­ver Ramon Alberch Fugue­ras Girona. Històries, curi­o­si­tats i mis­te­ris el que va encen­dre la curi­o­si­tat de Miquel Fañanàs i l’espurna que el va fer inves­ti­gar per escriure el seu vint-i-sisè lli­bre, El crim del mones­tir, que es pre­senta aquest mig­dia a l’Espai 22 de Girona amb la presència de l’autor i de l’advo­cat pena­lista i escrip­tor Car­les Mon­gui­lod. Allà s’explica el perquè de tres capi­tells que es poden veure a la volta de la ram­bla de la Lli­ber­tat situ­ada davant del número 32, allà on ara hi ha la taverna irlan­desa McKi­er­nans. Es tracta de tres imat­ges curi­o­ses: en una s’hi repre­senta una figura amb bar­ret, mei­tat home mei­tat car­gol, que toca una mena de flauta; en un altre, un home que toca un sac de gemecs, i en el ter­cer, una testa amb una vene­ra­ble barba i ales de vam­pir o rat­pe­nat. Segons Ramon Alberch es trac­ta­ria dels tres mon­jos que van ser ajus­ti­ci­ats a la ciu­tat acu­sats d’haver fet explo­tar un bar­ril de pólvora a les habi­ta­ci­ons de l’abat del mones­tir de Sant Esteve de Banyo­les entre les tres i les qua­tre de la mati­nada del 24 d’abril del 1622, aviat farà 402 anys.

Vaig lle­gir el magnífic lli­bre d’en Ramon però he tor­nat a la Ram­bla per mirar els tres petits capi­tells. Pot­ser n’hi havia un quart que s’ha per­dut? Interes­sat pel tema recorro a Pedres de Girona, el magnífic i indis­pen­sa­ble web de Girona de Fèlix Xunclà i Asunción Parés. Allà recull també que Car­les Vivó, a Lle­gen­des i mis­te­ris de Girona, en parla i creu que no es trac­tava de repre­sen­tar res con­cret sinó que, seguint la moda de l’art gòtic, es van copiar les figu­res que se solien pin­tar als mar­ges dels manus­crits medi­e­vals amb com­bi­na­ci­ons impos­si­bles. També citen Jaume Fabre, que a la Guia d’escul­tu­res al car­rer hi pre­senta dues ver­si­ons. Una, la dels tres mon­jos de Banyo­les (fra Pere Antoni Des­call, fra Lluís Des­call i fra Jeroni Cer­rauta) acu­sats d’haver mort l’abat Antoni de Car­tellà; una escena que l’arxi­ver Julián de Chía també des­criu a Ban­dos y ban­do­le­ros en Gerona. L’altra versió és que van ser exe­cu­tats pels fran­ce­sos durant la invasió napoleònica. I segons Car­les Rahola podien ser tres cape­llans acu­sats de for­mar part de par­ti­des arma­des que ata­ca­ven sol­dats fran­ce­sos i que hau­rien estat ajus­ti­ci­ats a la plaça de les Cols l’1 de gener del 1810.

En tot cas, Miquel Fañanàs es va docu­men­tar i a par­tir de l’escassa docu­men­tació històrica ha bas­tit un trhi­ller que reflec­teix l’assas­si­nat, docu­men­tat, i la inves­ti­gació que en va fer Gui­llem d’Abe­llan. Fañanàs novel·la l’ambi­ent opres­siu i hermètic del con­vent, far­cit de gelo­sies, silen­cis i violència, i amb la presència d’un abat cruel i des­pi­e­tat. Hi ha docu­men­tació històrica, apor­tada per l’arxi­ver de Banyo­les Josep Gra­bu­leda, i hi ha molta ima­gi­nació d’un autor que ha publi­cat novel·la històrica com La bruixa de pedra (2012), El gran inqui­si­dor (2015) –sobre Nico­lau d’Aime­ric–, Bonas­truc el jueu (2017) o Les dras­sa­nes del rei (2021). I a més Sus­queda, el conte que va espan­tar els pobles del Ter, de Sus­queda en avall, als anys vui­tanta, i la novel·la (2018), traduïda fins i tot al xinès. El crim del mones­tir ja es va pre­sen­tar a Banyo­les i Bar­ce­lona i aquest dis­sabte toca fer-ho a Girona.