Fer de pagès, molt més que una vocació

Des­gra­ci­a­da­ment fer de pagès actu­al­ment no és només una qüestió de vocació, sinó de fer­mesa con­tra l’adver­si­tat de l’aug­ment desor­bi­tat dels cos­tos i l’injust desa­jus­ta­ment entre el que cobren de les cade­nes de dis­tri­bució i el preu que n’aca­bem pagant els con­su­mi­dors. La con­seqüència d’aques­tes difi­cul­tats econòmiques fan més difícil no només la via­bi­li­tat del sec­tor, sinó el relleu gene­ra­ci­o­nal, sem­pre neces­sari en qual­se­vol acti­vi­tat humana. La llista d’incon­ve­ni­ents no acaba aquí, tre­ba­llar la terra o tenir cura del bes­tiar, o amb­dues coses alhora, passa per ges­ti­o­nar unes sub­ven­ci­ons sem­pre con­di­ci­o­na­des a uns requi­sits a vega­des inas­su­mi­bles. I també obliga a fer front a impor­ta­ci­ons de països ter­cers que apro­fi­ten les esclet­xes legals per intro­duir ali­ments en con­di­ci­ons de clara com­petència des­lle­ial.

I, mal­grat tot, el camp està viu, amb noves orga­nit­za­ci­ons que recla­men pas al sin­di­ca­lisme tra­di­ci­o­nal i famílies joves que dei­xen la ciu­tat per ins­tal·lar-se a l’àmbit rural, no pas a fer vida con­tem­pla­tiva sinó amb un model de negoci clar i amb pos­si­bi­li­tat d’èxit sos­te­ni­ble. Pel que fa a les noves pla­ta­for­mes rei­vin­di­ca­ti­ves sor­gi­des a par­tir de les recents mobi­lit­za­ci­ons arreu del país, es reclama més con­tundència a l’hora de visi­bi­lit­zar les rei­vin­di­ca­ci­ons i superar el que con­si­de­ren un caràcter mera­ment tes­ti­mo­nial pel que fa a alguns plens del Par­la­ment. Lluny d’apli­car solu­ci­ons, fins ara les admi­nis­tra­ci­ons han estat inca­pa­ces de posar fi a l’asfíxia apli­cada per l’actual sis­tema de dis­tri­bució, amb les grans empre­ses que s’enri­quei­xen i un sec­tor que sobre­viu amb penes i tre­balls. I no només això: tant els governs de pro­xi­mi­tat com la tot­po­de­rosa Comissió Euro­pea han hagut de recon­si­de­rar algu­nes deci­si­ons pel que fa a les res­tric­ci­ons per la sequera o pel que fa a l’apli­cació de l’agenda verda que acce­le­rava la res­tricció de l’ús de pes­ti­ci­des. Volem page­sos perquè, entre d’altres coses, volem con­ti­nuar men­jant, sense renun­ciar a uns cul­tius cada vegada més res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent però amb rit­mes assu­mi­bles. No perquè tallin car­re­te­res sinó perquè for­men part d’un sec­tor estratègic.