Articles

Tutto. Luciano Pavarotti, tenor

De tu a tu

És cone­guda la lle­genda aque­lla que diu que, poc després de treure el disc Tutto Pava­rotti, els admi­ra­dors et per­se­guien al crit de “Tutto, Tutto!”. No ana­ven tan des­en­ca­mi­nats, els teus fans: tu has fet de tot, amb tot­hom, i a tot arreu.

Vas emer­gir d’una infan­tesa sòrdida, amb els únics cara­mels dels dis­cos de Caruso, i vas llui­tar de valent per enfi­lar-te als esce­na­ris. Quan vas arri­bar-hi, no et vas con­for­mar a ser un gegant del bel canto. Vas apos­tar per les mas­ses.

La clau va ser enten­dre que poca gent aguanta 4 hores d’òpera, però que a tots ens agrada pre­su­mir a par­tir de cinc minu­tets d’ària.

Afe­geix-hi els duets (els pri­mers amb gent pròxima com Jaume Ara­gall, aviat amb ídols popu­lars com Sina­tra, Sting, Bono, Cae­tano Veloso), i ja tenim la fórmula Pava­rotti, el que en diuen el clip de pòpera, que ha revo­lu­ci­o­nat la música clàssica.

La traca defi­ni­tiva va ser aque­lla cosa dels Tres Tenors, que va arren­car a les ter­mes de Cara­cal·la i que va esde­ve­nir el pri­mer best seller del gènere.

El teu mànager de sem­pre, quan us vau bara­llar, va publi­car els teus draps bruts. Que si no sabies lle­gir par­ti­tu­res, que si eres vanitós, igno­rant i capriciós com un nen (molt) gran­det. Tot el que vul­gueu, però a mi encara em treu la son el teu Nes­sun dorma de Puc­cini, un dels teus pri­mers clips i, curi­o­sa­ment, el dar­rer que vas can­tar.

Ara ja no hi ets, i pro­nos­tico que seguiràs des­per­tant admi­ració. Perquè has sabut fer de Tutto.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.