Lletania pels trens

Una lle­ta­nia, en el culte cristià, és aque­lla sèrie de súpli­ques, peti­ci­ons o invo­ca­ci­ons a les quals es res­pon cada vegada amb un “Tin­gueu pie­tat” (“Kyrie eléison”) o un “Escol­teu-nos”. En el llen­guatge popu­lar, la lle­ta­nia es veu com aque­lla expli­cació o enu­me­ració que s’acaba fent tedi­osa. Però ves que no n’han de fer, de lle­ta­nies –i ja em dis­cul­pa­ran aquest paral·lelisme litúrgic–, els usu­a­ris dels trens. A les diver­ses pla­ta­for­mes d’afec­tats (de dam­ni­fi­cats) pel pèssim fun­ci­o­na­ment de la xarxa fer­roviària se n’hi suma ara una altra: Dig­ni­tat a les Vies. Una pla­ta­forma “d’usu­a­ris farts del mal­trac­ta­ment diari per part de Renfe i Adif”, afec­tats per les línies R14, R15, R16, R17 i R2Sud. Aquest diu­menge mani­fes­ta­ran públi­ca­ment la seva indig­nació pel mal ser­vei dels trens de mit­jana distància entre el Camp de Tar­ra­gona i Bar­ce­lona amb una con­cen­tració a l’estació de Tar­ra­gona. Podria can­sar repe­tir tant la lle­ta­nia del tren: impun­tu­a­li­tat en els hora­ris, vagons insu­fi­ci­ents i plens a ves­sar, que obli­guen a haver d’anar dret i enllau­nat fins a Bar­ce­lona; inter­rup­ci­ons del ser­vei, infra­es­truc­tu­res defi­ci­ents, desin­for­mació... Els afec­tats s’orga­nit­zen i a través de les xar­xes soci­als van dei­xant anar les incidències i les indig­na­ci­ons. No n’hi ha per menys. Fa tants anys que s’arros­se­guen els matei­xos dèficits, les matei­xes males pràcti­ques dels res­pon­sa­bles del sis­tema fer­ro­vi­ari, que al final sem­bla que les súpli­ques dels dam­ni­fi­cats pren­guin forma de lle­ta­nies, repe­ti­ti­ves i sense gai­res garan­ties que obtin­guin res­posta. Tin­gueu pie­tat, senyors de Renfe i d’Adif, escol­teu-nos.