Els usos de la plaça de braus

A la capi­tal gar­rot­xina dis­po­sem d’un recinte del qual tra­iem poc ren­di­ment, en com­pa­ració amb el seu poten­cial. Em refe­reixo a la plaça de braus, l’equi­pa­ment del cen­tre que pot allot­jar més públic (fins a 3.000 per­so­nes) i que està situat en un lloc tan estratègic i ben comu­ni­cat com és el puig del Roser, on també hi ha l’Arxiu Comar­cal, la sala El Torín i l’Espai Cràter, a qua­tre pas­ses del Firal. Des­car­tada la tau­romàquia, els usos que es podrien donar a la plaça de braus més antiga de Cata­lu­nya són un tema que de tant en tant plana sobre l’opinió pública o, si més no, en les tertúlies impro­vi­sa­des. Per exem­ple, en parlàvem uns quants espec­ta­dors a la sor­tida d’un dels espec­ta­cles del Sismògraf, cele­brat aquest abril. A l’antic esce­nari taurí ja se n’hi orga­nit­zen, d’esde­ve­ni­ments de caire lúdic i cul­tu­ral, com és el cas de l’esmen­tat fes­ti­val de dansa, però et queda la sen­sació que l’estem des­a­pro­fi­tant perquè la seva uti­li­tat es veu limi­tada pel fet que és a l’aire lliure i per l’estat pre­cari de les ins­tal·laci­ons. Quan es comenta el futur de la plaça ine­vi­ta­ble­ment s’arriba a la con­clusió que l’ideal seria cobrir-la, com van fer a la de Tar­ra­gona, posem per cas. I en aquest punt arri­bem al cap del car­rer: supo­sa­ria una gran inversió i ara per ara la reforma de la plaça no és una qüestió pri­o­ritària, no és una recla­mació ciu­ta­dana, ni de bon tros. L’últim cop que algú en va par­lar, si no recordo mala­ment, va ser amb motiu de la cam­pa­nya elec­to­ral de les últi­mes muni­ci­pals i la llista que ho pro­po­sava no va acon­se­guir repre­sen­tació.

No obs­tant, si mai se n’obre un debat no es par­tirà ben bé de zero. L’any 2011, l’Ajun­ta­ment va apro­var un estudi –no sé si té la cate­go­ria d’avant­pro­jecte– amb les línies mes­tres del que seria un recinte cobert multiús i d’estruc­tura fle­xi­ble per tal d’adap­tar-la a esde­ve­ni­ments de dife­rents for­mats, i ara fa dos anys es van expo­sar a l’Arxiu Comar­cal onze pro­pos­tes d’estu­di­ants de dar­rer curs de l’Escola Tècnica Supe­rior d’Arqui­tec­tura del Vallès, totes ago­sa­ra­des: per exem­ple, en una de les maque­tes s’hi pre­veia un vial per sota del recinte i en una altra es gua­nyava espai a còpia de reta­llar l’Arxiu Comar­cal. Per tant, d’idees no en fal­ten.