Un país Auster

La crònica d’una mort anun­ci­ada està escrita amb anti­ci­pació. La de Paul Aus­ter, el gran reno­va­dor de la lite­ra­tura ame­ri­cana, també. I el vídeo que resu­mia les seves vin­gu­des a Cata­lu­nya, les decla­ra­ci­ons i entre­vis­tes quan pro­mo­ci­o­nava un dels seus lli­bres va començar a girar de bon matí a les rodes del 3/24 que en ser fes­tiu s’escam­pa­ven més de l’habi­tual per TV3. La mort era pre­vi­si­ble per la malal­tia, però quan ens sorprèn afai­tant-nos o inten­tant resol­dre uns mots encre­uats mal­grat els desit­jos de l’esti­mat Estellés, el seu impacte des­borda molta gent d’arreu que s’aboca a les xar­xes. Hi pro­cla­mem la nos­tra aus­te­ri­tat, recor­dant lli­bres que ens han impac­tat, que ens han acom­pa­nyat, des d’El palau de la Lluna al Levi­a­tan, la tri­lo­gia de Nova York, La nit de l’ora­cle, o l’última Baum­gart­ner, i tants que han sor­tit del seu cap i màquina d’escriure. Als anys noranta Aus­ter va ser un dels nos­tres fona­ments, va ena­mo­rar tota una gene­ració amb el seu des­ple­ga­ment com a guio­nista de pel·lícules com Smoke, Blue in the face o Lulu on the bridge. També hi ha qui troba que el cine li va fer per­dre el nord lite­rari. Sigui com sigui entra­ves en el seu labe­rint nova­iorquès i vital, i ja no en volies sor­tir. Guiat per l’atzar com una força que també gover­nava els nos­tres dies, el destí. Paul Aus­ter com­ba­tiu i com­promès, poeta, assa­gista. La crònica de la seva mort ja estava escrita, però cor­rem a bus­car la reflexió de tra­duc­tors seus com l’Albert Nolla o la seva edi­tora en català Pilar Ber­tran, o Enri­que Vila-Matas, que el va fer per­so­natge a Dubli­nesca, i a revi­sar quins lli­bres seus tenim a casa. Les apro­xi­ma­ci­ons a gegants com Aus­ter poden ser mol­tes. La pos­si­bi­li­tat de sen­tir can­tar la seva filla Sop­hie, lle­gir Siri Hust­vedt bus­cant si els seus som­nis i amors tenen algun ras­tre d’aquesta con­vivència. Què en devia treure de la seva estada a la casa dels escrip­tors davant de Cor­reus a Bar­ce­lona? Se n’ha anat entre el res­pecte i l’admi­ració, amb l’estima de tants lec­tors que ens que­dem amb el recer dels seus lli­bres, per seguir gau­dint del seu tren­ca­clos­ques, on ell ara ja és també un record.