La pau interior

En vista de les desi­gual­tats, les injustícies i els múlti­ples dèficits que vivim com a soci­e­tat, hem inven­tat con­cep­tes com ara soli­da­ri­tat, ger­ma­nor i bene­ficència, que en la majo­ria de les situ­a­ci­ons no reso­len el pro­blema en qüestió, però sí que con­tri­bu­ei­xen a tran­quil·lit­zar consciències en la mesura que nodrei­xen d’una mena de pau inte­rior bona part d’aquells que deci­dei­xen fer-ne ús. La majo­ria d’aques­tes acci­ons tenen una res­sonància mínima i una efec­ti­vi­tat objec­ti­va­ment minsa, però no per això són menys legítimes i necessàries al cos­tat d’altres que dis­po­sen d’una reper­cussió mediàtica de pri­meríssima’ mag­ni­tud. Fa uns dies em va ron­dar aquesta asso­ci­ació d’idees, quan des d’un poble empor­danès es con­vo­ca­ven unes jor­na­des en favor del poble palestí com a explícita denúncia de la mas­sa­cre que està per­pe­trant el govern d’Israel sobre aquest col·lec­tiu. Un gest en què con­fluïen orga­nis­mes com ara So de Pau, asso­ci­a­ci­ons locals i l’Ate­neu Lli­ber­tari Paquita; es pro­jec­ta­ven pel·lícules; s’ofe­rien con­ferències, tau­les rodo­nes i debats; s’orga­nit­za­ven cer­ca­vi­les i una arros­sada popu­lar, i es coro­nava amb actu­a­ci­ons musi­cals rei­vin­di­ca­ti­ves de per­fil alter­na­tiu. La ini­ci­a­tiva va aca­bar aple­gant poc més d’un cen­te­nar de per­so­nes i és una evidència que cap dels assis­tents creia que allò fos sufi­ci­ent per atu­rar un con­flicte enquis­tat des de fa més de mig segle. Des d’unes altres coor­de­na­des, però amb idèntic ànim de nodrir aquesta pau inte­rior, pocs dies després emer­gia una altra acció solidària. En aquest cas, es trac­tava de la recon­sa­grada gala Peo­ple in red, en què el motiu era el com­bat con­tra les malal­ties infec­ci­o­ses a través d’una soli­da­ri­tat exhi­bida a cop de pho­to­call. D’entrada, el casori entre gla­mur i huma­ni­tat esta­bleix un vin­cle que gri­nyola en detri­ment de l’essència i en bene­fici de l’apa­rença. Garan­tit el focus mediàtic i la reper­cussió urbi et orbe, la para­doxa l’esta­blei­xen unes for­tu­nes que per si matei­xes valen més que una ciu­tat sanitària, i uns ves­tits amb què es podria cos­te­jar la car­rera sen­cera de medi­cina. Tot ple­gat, una ferum de bene­ficència que ens remet a aque­lles famílies benes­tants que sol·lici­ten diners ali­ens per pre­ser­var els pro­pis, en nom d’aque­lles malal­ties llet­ges que no dis­cri­mi­nen a l’hora d’esco­llir les seves vícti­mes.