Saber plegar

La política, com la vida, mol­tes vega­des és injusta. I aquell moment per al qual molts es pre­pa­ren amb esforç durant anys o no arriba, o no és com havien pla­ni­fi­cat o s’esfuma abans d’hora. Joan Puig­cercós, però també Artur Mas, Pere Navarro i el mateix Pere Ara­gonès en són exem­ples. Aquest últim ha fet un pas al cos­tat després de la pata­cada d’ERC en el 12-M. Dar­rere seu, també han anun­ciat que ple­guen la secretària gene­ral dels repu­bli­cans, Marta Rovira, i el vice­con­se­ller d’Estratègia i Comu­ni­cació en fun­ci­ons i un dels pesos pesants a la sala de màqui­nes del par­tit, Sergi Sabrià. Els tres con­si­de­ren que, després dels mals resul­tats de les cata­la­nes, cal donar pas a nous lide­rat­ges que redre­cin el rumb d’Esquerra. No és del mateix parer Oriol Jun­que­ras. El pre­si­dent dels repu­bli­cans des del 2011 dei­xarà la direcció després de les euro­pees, però sols ho fa com un movi­ment que li per­meti pre­sen­tar-se més lliure a la ree­lecció. Hi està dis­po­sat i amb for­ces. Ho deia dimarts en una pre­ci­pi­tada carta a la militància i hi insis­tia dijous en una com­pa­rei­xença davant dels mit­jans. El futur d’ERC s’acla­rirà en un congrés extra­or­di­nari el 30 de novem­bre. I, fins ales­ho­res, l’única cer­tesa és que, en política, tant o més com­plex que arri­bar és saber ple­gar.