Repensar el CxR

El resul­tat de les elec­ci­ons a Cata­lu­nya és més enve­ri­nat del que sem­blava. La diferència nota­ble en escons entre la sucur­sal del PSOE i Junts i que els altres par­tits inde­pen­den­tis­tes hagin bai­xat en picat debi­lita la posició de força de Puig­de­mont davant del govern del PSOE. Si fins ara era Junts qui podia amenaçar d’avançar les espa­nyo­les, ara és el PSOE qui li pot interes­sar con­vo­car-les. De moment ha con­ge­lat totes les tau­les i només manté el com­promís de tirar enda­vant l’amnis­tia. Sánchez ara dis­posa d’un relat antiin­de­pen­den­tista basat en els resul­tats elec­to­rals con­tra el relat de traïdoria que li endos­sa­ven el PP i Vox. Puig­de­mont, encara que acon­seguís el suport d’ERC i que fins i tot Sánchez sacri­fiqués Illa per la esta­bi­li­tat del seu govern, no pot acon­se­guir res prou estruc­tu­ral per a Cata­lu­nya com la recap­tació dels impos­tos. Sense un aug­ment de la sobi­ra­nia de la Gene­ra­li­tat, res­taríem igual. La con­fron­tació no pot eri­gir-se des d’una dependència de l’ene­mic. Seria repe­tir el ridícul d’ERC. Però Puig­de­mont no hau­ria d’anar-se’n a casa mal­grat que no sigui res­tituït com a pre­si­dent. Els uns i els altres li volen fer escac i mat. La militància d’ERC té la clau per a repe­tir les elec­ci­ons cata­la­nes. Però dels dife­rents sec­tors d’ERC, qui té la clau? Els de l’òrbita de Tardà que dema­nen el suport a Illa? Jun­que­ras, que no assu­meix cap res­pon­sa­bi­li­tat de l’apri­ma­ment d’ERC i l’eixam­pla­ment del PSOE? Ara­gonès, quan va dir que s’havien de que­dar a l’opo­sició, volia dir que s’abs­tin­drien amb Illa? La pluja per apa­gar la flama inde­pen­den­tista serà intensa. Urgeix cons­truir una estratègia comuna dels par­tits, que no vol pas dir una coa­lició. Refor­mu­lar el Con­sell de la República?