Turisme uniformitzat

Enèsima botiga de records que obre en ple cen­tre d’una ciu­tat molt turística del Maresme. Sí, d’aque­lles que sem­blen fetes amb fotocòpia, amb pro­duc­tes idèntics i de dub­tosa uti­li­tat cre­a­des única­ment per satis­fer les ànsies con­su­mis­tes dels visi­tants estran­gers. Esta­bli­ments que tenen hora­ris impos­si­bles i que bar­re­gen roba amb jogui­nes, men­jar amb begu­des i peces de ceràmica amb tova­llo­les i pilo­tes de platja. A pri­mera línia, un estol de bos­ses de mà amb el nom de la població ben gros i una imatge idíl·lica d’una pare­lla pre­nent el sol davant el mar. Res a dir si el per­fil del cas­tell que hi ha dibui­xat no cor­res­pongués a una altra població molt turística, però de la demar­cació de Girona, i que pre­ci­sa­ment fa d’aquest edi­fici una de les seves ico­nes més cone­gu­des. Aquesta anècdota, que podria fins i tot fer riure davant una equi­vo­cació tan evi­dent, amaga o bé un pro­fund des­co­nei­xe­ment d’allò que s’està inten­tant ven­dre o, pit­jor, una total indi­ferència cap a les sin­gu­la­ri­tats d’un ter­ri­tori que viu pre­ci­sa­ment del seu pai­satge. El mar­xan­datge homo­geneïtzat no és nou i res­pon a un mer­cat absor­bent amb l’únic objec­tiu de pro­duir a l’engròs amb el mínim cost pos­si­ble. I sem­bla que la cosa fun­ci­ona, perquè aquest tipus d’erra­des es repe­tei­xen en el temps i, fins i tot, arri­ben a d’altres àmbits que, com a mínim, hau­rien de ser més curo­sos. Fa poc un Ajun­ta­ment de la zona publi­cava al seu per­fil ofi­cial de pro­moció turística una imatge d’una platja de la Costa Brava que res tenia a veure amb el lito­ral local. La res­pon­sa­bi­li­tat? Pot­ser de l’exter­na­lit­zació del ser­vei a una empresa de Bar­ce­lona que poc o gens conei­xia el ter­ri­tori del qual llo­ava les excel·lències. Exem­ples com aquests con­tras­ten amb el tre­ball de fons que obses­si­ona des de fa anys el Maresme per sin­gu­la­rit­zar-se dins una oferta turística de sol i platja mas­si­fi­cada i que es tra­du­eix en una feina de for­mi­gueta per posar en marxa nous pro­duc­tes quilòmetre zero que només es poden tro­bar allà. La cara i la creu, vaja.