Els desencantats no voten

L'abs­tenció va en aug­ment, diuen els estu­dis més fia­bles. El Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió de la Gene­ra­li­tat pro­nos­tica que els qui no vota­ran seran molts més que a les legis­la­ti­ves del 2004. Alhora, sei­xanta-tres de cada cent cata­lans asse­gu­ren que ha aug­men­tat el seu grau d'insa­tis­facció amb la política.

Amb aquest pano­rama, és fàcil deduir que la lluita con­tra l'abs­tenció serà un dels eixos d'aquesta cam­pa­nya elec­to­ral. En aquests quinze dies que tenim per davant, les cri­des a la par­ti­ci­pació seran contínues i no fal­tarà el polític que, a la jor­nada d'elec­ci­ons, farà una última petició als elec­tors perquè pas­sin pel col·legi elec­to­ral.

El cas és que la classe política ha donat prou mos­tres d'ine­ficàcia en els dar­rers anys com per dei­xar pas­sar l'opor­tu­ni­tat de can­viar-la o, si més no, de donar-hi un adver­ti­ment. Encara que sigui en blanc. Però no votar res és el pit­jor ser­vei que es pot ofe­rir a la democràcia: Com més des­en­can­tats, menys ganes de forçar can­vis. Tota una para­doxa. O és que pot­ser volen can­viar de sis­tema polític? Per quin?