Una cantonada en boca de tothom

Em van incor­po­rar a un grup de What­sApp de fotos anti­gues de Girona i en rebo cada dia mol­tes al mòbil. D’abans, ja estava en diver­sos grups de Face­book que fan una feina en el mateix sen­tit. S’ha con­ver­tit en cos­tum dedi­car diver­sos minuts a veure aques­tes foto­gra­fies i com­pro­var si la meva memòria recorda com eren abans i com són ara car­rers i espais de la ciu­tat, boti­gues a les quals vaig entrar a com­prar o fins i tot alguns edi­fi­cis dels quals no tinc cap conei­xe­ment. Expli­quen molt bé la trans­for­mació de la ciu­tat i de la seva gent. Hi ha ele­ments que sem­blen inal­te­ra­bles, com la cate­dral i Sant Fèlix. I el pont de Pedra, on veus com pas­sen els anys per la manera com va ves­tida la gent. O perquè hi pas­sa­ven cot­xes en direcció a la costa com es veu pels senyals que hi havia.

Dar­re­ra­ment en el grup s’han pen­jat algu­nes foto­gra­fies de la plaça de la Inde­pendència, o de Sant Agustí, com encara en diem alguns. S’està per­dent allò de “la plaça dels cine­mes”, perquè ara ja no n’hi ha cap. En el meu record hi havia “els tres magnífics”, el Gran Via, el Coli­seu Impe­rial i l’Albéniz, el dar­rer a tan­car però que ja feia anys que no tenia l’entrada per la plaça després de tra­ves­sar un magnífic jardí. El que es comen­tava al grup és l’estat de l’edi­fici on als bai­xos hi havia hagut la cafe­te­ria Gran Via i Mobles Blasi.

Con­trasta amb la resta de la plaça, ara ja tota por­xada, plena de bars i res­tau­rants per totes ban­des. La pre­gunta és recur­rent: què hi passa, en aquest tros de plaça? La gent en parla des de fa anys i s’ha dit que hi havia pro­ble­mes d’herències i de llo­ga­ters. De gent que hi viu, encara n’hi ha en dos pisos, però el pro­blema prin­ci­pal no és d’herències sinó de les diver­ses transac­ci­ons que hi ha hagut. L’edi­fici va tenir (o té) un pro­pi­e­tari cone­gut, però després d’un embar­ga­ment ban­cari una part és ara en mans de qui ho va com­prar en sub­hasta. I aquí hi ha els pro­ble­mes, que estan judi­ci­a­lit­zats.

El Gran Via va tan­car com a cinema el 1987 i es va con­ver­tir en bingo. El bar que donava a la plaça de la Inde­pendència, i per on ini­ci­al­ment s’entrava al cinema, va tan­car després i també hi ha temes que es dis­cu­tei­xen al jut­jat. No hi entra­rem. El que sí que fa par­lar molt, els giro­nins i la gent que visita la ciu­tat, és aquest tros de plaça que es veu des­cu­rat. De pro­pos­tes per fer-hi coses, n’hi ha hagut, des d’un hotel fins a pisos. Però cal des­bros­sar els afers judi­ci­als que fa anys que vol­ten i que encara es podrien allar­gar uns quants anys més. En queda la imatge degra­dada. La foto de la magnífica barra del Gran Via, bruta i plena de pin­ta­des, és una mos­tra de com s’ha vist durant un temps un espai magnífic. Del Gran Via Cafè, en deixo un escrit de Narcís Jordi Aragó: “Al cos­tat del cinema, el cafè del mateix nom va lli­gat igual­ment a les imat­ges. Recordo haver-hi anat expres­sa­ment de nit a veure algun pro­grama de tele­visió, quan la tele­visió tan sols era un luxe dels bars. Cafè de can­to­nada amb tau­les sota les vol­tes i miralls a les parets, i amb una porta petita de batent oscil·lant que donava direc­ta­ment al vestíbul del cinema.” Així recor­dava i recordo aquell cafè entra­nya­ble i la gent que el por­tava. Veu­rem què hi passa!