Sepultats de fang

El procés, hi ha qui el dona per mort i d’altres el veuen amb pos­si­bi­li­tats de res­sus­ci­tar. Però el que defi­ni­ti­va­ment no està liqui­dat és la volun­tat repres­sora d’alguns esta­ments de l’Estat espa­nyol. Es venia l’amnis­tia com el punt i a part per enter­rar recels, l’opressió i res­ta­blir el que alguns ano­me­nen “la con­vivència”. El pro­blema és que la sepul­tura s’intenta fer amb aquell fang que alguns ja han començat a tas­tar fins a quin punt emmerda i això pro­voca la inhu­mació cons­tant del mort. Un bon exem­ple ens l’ator­guen els fis­cals de l’1-O, exer­cint una clara rebel·lió con­tra el fis­cal gene­ral de l’Estat, negant-se a exe­cu­tar una llei apro­vada per l’ens legis­la­tiu amb una majo­ria indis­cu­ti­ble. Ja es pre­veia que l’apli­cació de l’amnis­tia no seria gens fàcil, però això no evita el sur­re­a­lisme d’una situ­ació impen­sa­ble en qual­se­vol país ple­na­ment democràtic. Les togues s’alcen con­tra les deci­si­ons polítiques legítimes i s’enco­ma­nen a l’estratègia de reben­tar tot el que puguin; un des­a­fi­a­ment que tenen clar que por­ta­ran fins a les dar­re­res con­seqüències, apro­fi­tant un con­text poste­lec­to­ral prou com­pli­cat, tant a Cata­lu­nya com a l’Estat.

En aquest punt, la posició del govern espa­nyol es visu­a­litza clau. Fins a quin punt per­metrà aquesta rebel·lió dels mem­bres d’un òrgan de l’Estat? Fins a quin punt ho uti­lit­zarà amb fins polítics per gua­nyar con­tra­par­ti­des? Perquè n’hi ha diver­ses en joc, com la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat o el pacte de govern a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, entre altres. Fins a quin punt sabran jugar les seves car­tes els par­tits inde­pen­den­tis­tes? Encara queda alguna jugada mes­tra? Fins a quin punt tot ple­gat es pot con­ver­tir en un joc de tri­lers, en què tots inten­ten ama­gar la pilo­teta? La set­mana que ara ence­ta­rem, amb inici de nego­ci­a­ci­ons al Par­la­ment i reu­ni­ons de l’ens judi­cial, ens pot per­me­tre dilu­ci­dar –o no– cap a on ani­ran els trets. L’enfan­gada, però, sem­bla que és ine­vi­ta­ble. Hi ha tan­tes cabas­sa­des de llot acu­mu­la­des que ni pas­sant-hi de pun­te­tes te n’esca­pes!