Cosa d’homes?

Lle­geixo en aquest diari del diu­menge 16 de juny que l’Asso­ci­ació de Comerç i Repa­ració de Vehi­cles i Embar­ca­ci­ons de les Comar­ques de Girona (Corve) ha cele­brat amb gran èxit diver­ses cerimònies de lliu­ra­ment de pre­mis per reconèixer els millors alum­nes de cicles for­ma­tius en auto­moció i nàutica. Al publi­re­por­tatge es des­taca que els alum­nes han estat pre­mi­ats per la seva dedi­cació i excel·lència acadèmica. Són alum­nes de l’ins­ti­tut Baix Empordà de Pala­fru­gell; de l’Escola Nàutica de l’ins­ti­tut de Sant Feliu de Guíxols; de l’ins­ti­tut de Cas­telló d’Empúries; de l’ins­ti­tut Narcís Mon­tu­riol de Figue­res, i de l’ins­ti­tut Mon­ti­livi de Girona. M’ha sem­blat bona idea per tal que es cone­guin aquests estu­dis, d’una banda per la importància que té per al sec­tor empre­sa­rial estratègic del nos­tre país la for­mació de futurs tre­ba­lla­dors qua­li­fi­cats, com per l’al·lici­ent que aquests pre­mis repre­sen­ten. Es tracta de cicles dife­rents i tan específics com el de man­te­ni­ment de vai­xells, auto­moció, elec­tro­mecànica, car­ros­se­ria, etc. Així que m’afe­geixo a les feli­ci­ta­ci­ons als alum­nes guar­do­nats, als seus pro­fes­sors i als ins­ti­tuts, esco­les i empre­ses que els fan pos­si­bles. He de reconèixer, però, que he començat a lle­gir la notícia publi­citària no per cap interès espe­cial en el sec­tor, ni per curi­o­si­tat per l’acti­vi­tat de l’asso­ci­ació Corve, sinó per una cosa que m’ha cri­dat l’atenció. La notícia venia il·lus­trada amb foto­gra­fies –i ja se sap que una imatge val més que mil parau­les– en què no es veia gaire presència feme­nina. He hagut de lle­gir tot el repor­tatge i s’han con­fir­mat les meves sos­pi­tes. Amb lle­tra més petita s’esmen­ta­ven els cen­tres i els noms i cognoms dels alum­nes pre­mi­ats i els he repas­sat tots per sor­tir de dub­tes: les úniques dones que sor­tien a les fotos (con­cre­ta­ment dues a les de l’ins­ti­tut de Cas­telló d’Empúries i una a la de l’Escola Nàutica de Sant Feliu de Guíxols) no eren alum­nes. He supo­sat que eren docents, també en mino­ria, perquè la resta eren tot homes. No els en culpo, ni de bon tros, només cons­tato una rea­li­tat que no és nova, i em pre­gunto si no es tre­ba­lla prou per convèncer les noies que també tenen opci­ons en aquest sec­tor, o si, per desgràcia, encara pre­val allò que aques­tes fei­nes són cosa d’homes.