Opinió

Mirades

De capital d’estiueig a la de l’aigua

Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries, va ser lloc de moda d’estiueig per als senyors i per prendre les aigües

Sant Hilari Sacalm és i se’n con­si­dera capi­tal de les Gui­lle­ries. Com diu el poema, és “un poble molt ama­gat, tot vol­tat d’espes­sos bos­cos i que n’és gran capi­tal. Capi­tal de Gui­lle­ries, Gui­lle­ries gegants, que ens par­len d’en Ser­ra­llonga...” La cons­trucció de l’eix trans­ver­sal ha faci­li­tat l’accés, però quan s’havien de fer molts revolts per arri­bar-hi, a finals del segle XIX i durant mol­tes dècades del segle pas­sat, Sant Hilari va ser una des­ti­nació esco­llida pels senyors per pas­sar-hi l’estiu i per anar a pren­dre les aigües. Situat a 803 metres per damunt del nivell del mar, la capi­tal de les Gui­lle­ries ofe­reix una tem­pe­ra­tura idònia per pren­dre el sol, estar rela­ti­va­ment bé a l’ombra durant el dia i dor­mir amb la fines­tra tan­cada quan a la ciu­tat la xafo­gor impe­deix fer-ho. Sant Hilari és també cone­guda com La vila de les 100 fonts. Però l’esti­ueig dels senyors, que va omplir d’hotels i res­tau­rants el poble, ha pas­sat a millor vida. Encara queda un bal­ne­ari, però aquells estius de pren­dre les aigües, d’intensa acti­vi­tat al vol­tants dels senyors que arri­ba­ven de Bar­ce­lona i arreu del país, ja for­men part de la història. Ara Sant Hilari ha pas­sat de capi­tal de l’esti­ueig a capi­tal de l’aigua perquè la deu de la Font Vella dona nom a una cone­guda marca d’aigua i molts veïns viuen de tre­ba­llar-hi, en aquesta o en altres embo­te­lla­do­res d’aigua.

Sant Hilari Sacalm merei­xia una mono­gra­fia dels Qua­derns de la Revista de Girona i final­ment es pre­sen­tarà aquesta tarda a la sala noble de la Coo­pe­ra­tiva. L’autor és Xavier Clos Jor­dana, que s’ha con­ver­tit en un autèntic pre­ser­va­dor de la memòria del poble i dels seus veïns. Fun­da­dor de diver­ses revis­tes i edi­tor de la col·lecció de lli­bres Gui­lle­ries, és autor de El ras­tre humà a les Gui­lle­ries (1995) i El meu dia a dia a Sant Hilari Sacalm (2021). I coau­tor de Notes de la guerra civil a Sant Hilari, amb Núria Pujol Bru­guera (2005), L’abans: Sant Hilari Sacalm: recull gràfic 1895-1979) (2018) i Sant Hilari en veu de dones (2019).

En aquest lli­bre Xavier Clos Jor­dana explica la història d’un poble que va ser capi­tal de l’esti­ueig i que ho és de l’aigua, i recu­pera autèntics mites com el gene­ral Josep Mora­gues o el ban­do­ler Ser­ra­llonga. Josep Mora­gues i Mas, nas­cut el 1669 a Sant Hilari, va ser sig­nant del Pacte dels Viga­tans i va llui­tar en el bàndol aus­tri­a­cista durant la guerra de Suc­cessió. El 1715 va ser exe­cu­tat, deca­pi­tat i esquar­te­rat com a cap de les for­ces cata­la­nes. El lli­bre explica també l’estada del pre­si­dent Fran­cesc Macià i del pre­si­dent espa­nyol Manuel Azaña al poble. I s’atura en el sal­vatge bom­bar­deig del 31 de gener de 1939, quan cinc avi­ons Savoia Marc­hetti ita­li­ans (Àngel Ser­ra­de­san­ferm sosté que eren Junkers ale­manys) van bom­bar­de­jar sense com­passió ni neces­si­tat el poble, que va caure a mans fran­quis­tes cinc dies després. Al lli­bre es passa revista a car­rers i pla­ces, edi­fi­cis senyo­ries, fonts emblemàtiques i pai­sat­ges amb vis­tes sor­pre­nents, però l’autor con­si­dera que el repte més impor­tant de les Gui­lle­ries va lli­gat a l’aigua, no només la dels embas­sa­ments pro­pers, sinó la que s’extreu de les plan­tes embo­te­lla­do­res en uns temps d’escas­se­dat en què pot­ser l’aigua esde­vindrà or.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia