Nits d’estiu

Arriba el juliol i tor­nen els Dilluns de Sar­da­nes, els con­certs dels Dime­cres a la Fresca i el Parau­les Noc­tur­nes dels diven­dres a Santa Coloma de Far­ners. Tres tipus d’esde­ve­ni­ments a l’aire lliure que es poden gau­dir al muni­cipi en aques­tes nits calo­ro­ses d’estiu. Cada dilluns, a l’entorn de la plaça, s’hi aplega gent de totes les edats per ballar i escol­tar les notes de “la dansa més bella de totes les dan­ses que es fan i es des­fan”. Aquest any l’Agru­pació Sar­da­nista torna a fer rot­llana perquè els petits, i tot­hom que en vul­gui apren­dre, es donin les mans per anar seguint el compàs i atre­vir-se a pun­te­jar-la. Hem d’agrair a aquesta enti­tat la passió que té, així com la per­sistència a l’hora de pro­moure i ense­nyar aquesta dansa i fer-ne difusió. Al cos­tat de sar­da­nis­tes experts, que venen de totes les con­tra­des, hi tro­bem aquesta sar­dana d’apre­nents. Així l’afició va aug­men­tant. Fa goig veure que els prin­ci­pi­ants hi posen els cinc sen­tits per poder seguir el compàs. Quan acaba la peça, nens, pares i avis ho cele­bren amb un “Visca” que retruny per tota la plaça. Perquè “les sar­da­nes no són cosa de gent gran, les podem ballar tots”, ens diuen The Tyets, els com­po­si­tors del Coti per coti, una melo­dia sar­da­nista reno­va­dora que ha fet furor i que ara s’escolta arreu: en els balls popu­lars, a les bar­ra­ques de Fires, en cele­bra­ci­ons espor­ti­ves, com a final de festa de la revet­lla de Sant Joan... El “No ho puc evi­tar, ja no sé com fer-ho” fins i tot ha arri­bat a les dis­co­te­ques. Els dime­cres, a la mateixa plaça, s’hi cele­bren tot tipus de con­certs i, com cada estiu, mai hi fal­ten els com­bos de l’Escola de Música, en què alum­nes del cen­tre, diri­gits magis­tral­ment pels seus pro­fes­sors, poden inter­pre­tar les peces que han anat tocant durant el curs. També hi intervé, com de cos­tum, el can­tant Albert Martínez; sem­pre és un plaer escol­tar-lo. Els diven­dres, tot un clàssic, Òmnium Cul­tu­ral pro­grama el fabulós Parau­les Noc­tur­nes, amb poe­sia, tea­tre, música i dansa. Una pla­ni­fi­cació artística digna d’elogi. És enco­rat­ja­dor veure com, any rere any, es van man­te­nint aquests bonics actes. Sabem que un poble que recita, balla i canta les seves cançons mai mor. Con­ser­vant la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura i man­te­nint les tra­di­ci­ons, sub­sis­ti­rem com a país.