Opinió

Mirades

‘L’orquestra’ va ser silenciada

Fa 32 anys es va emetre la darrera tertúlia de ‘L’orquestra’, fulminada per haver parlat de l’operació Garzón

“El diven­dres 10 de juliol de 1992, a les 15.00 hores, a Cata­lu­nya Ràdio s’emet el pro­grama L’orques­tra, la tertúlia de sobre­taula de la ràdio pública cata­lana des de la tar­dor de 1987 diri­gida per en Jordi Ven­drell. Aquell dia hi par­ti­ci­pa­ven tres pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris, en Josep Mur­ga­des, en Modest Prats i en Josep Maria Ter­ri­ca­bras, Terri.” Així comença el capítol titu­lat El cor del lli­bre que ha escrit l’advo­cat Benet Sale­llas i que li ha publi­cat l’edi­to­rial Tigre de Paper. En encesa espera, amb un epíleg de Núria Cade­nas, és la visió que dona en Benet de l’ope­ració Garzón, en què de manera tan impor­tant va par­ti­ci­par el seu pare, Tià Sale­llas. En Tià va ser advo­cat d’alguns dels encau­sats que van patir tor­tura, i va for­mar part i va ser peça clau en la sentència del Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans, que, anys després, va con­dem­nar l’Estat espa­nyol per no haver inves­ti­gat les tor­tu­res denun­ci­a­des. Tin­gues­sin els tor­tu­rats a veure o no amb la supo­sada des­ar­ti­cu­lació de Terra Lliure perquè no fes cap acció armada durant els Jocs del 92. He escrit dos arti­cles, però queda el paper que hi van jugar alguns mit­jans i la soci­e­tat civil.

El lli­bre d’en Benet, que els reco­mano perquè està molt ben escrit i perquè dona una visió que cal no obli­dar del que pas­sava en aquell moment, repar­teix els capítols amb el nom d’alguns dels impli­cats. Però ha vol­gut res­sal­tar l’emissió de L’orques­tra. Aquells dies, aquest diari i el set­ma­nari El Temps van que­dar sols expli­cant el que pas­sava. Pocs polítics van aixe­car la veu, però n’hi va haver. El pre­si­dent Pujol en va par­lar el dia de la tertúlia, i això va fer que més gens perdés la por a mani­fes­tar-se. Però molts mit­jans només van ven­dre la versió mani­pu­lada de la Guàrdia Civil i es van inven­tar direc­ta­ment alguns fets, com ara la tro­ba­lla d’armes. Aquell dia a L’orques­tra, Modest Prats i Josep Mur­ga­des es van dei­xar anar i en Terri, no es va que­dar curt. Lle­gei­xin el capítol del lli­bre d’en Benet. Bus­quin aque­lla tertúlia, una de les més bus­ca­des de la història de Cata­lu­nya Ràdio.

No van dir res de l’altre món. Van par­lar del paper del Punt Diari i de la cam­pa­nya que va ende­gar envi­ant postals a Garzón i d’altres polítics com ara Cor­cu­era i Pujol. Van reco­llir les crítiques dels ter­tu­li­ans, les tor­tu­res i vexa­ci­ons que denun­ci­a­ven, van expli­car els actes que es feien en el seu suport i van lloar Quim Nadal i l’alcalde de Banyo­les Joan Solana, que van aixe­car la veu con­tra aque­lla ope­ració Garzón. I van par­lar de Joan Fus­ter i de Ber­tolt Brecht, i de Sagarra, Vicens Vives, Fer­ra­ter Mora i fins i tot d’Ortega y Gas­set, que quan tro­bava Josep Maria de Sagarra li pre­gun­tava: “Después de muy mal, ¿cómo está usted?” Tertúlies de nivell. Ai, però van dir “soci­a­tes”, i això va fer que es demanés el cap de Ven­drell. I el van tenir, de Jordi Ven­drell i de L’orques­tra. El del 10 de juliol de 1992 va ser l’últim pro­grama perquè un con­se­ller de la Corpo així ho va dema­nar i així se li va con­ce­dir. Quin gran pro­grama, quina tertúlia, en què es par­lava de coses seri­o­ses. A la memòria de Jordi Ven­drell, Modest Prats i Josep Maria Ter­ri­ca­bras, des­a­pa­re­guts, com Tià Sale­llas. I d’en Mur­ga­des, que encara diu el que pensa. Cal no obli­dar. Després va venir el Cata­lu­nya vol viure en lli­ber­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia