Oportunitats

L’eli­mi­natòria d’ahir de l’Euro­copa se la va endur qui va apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats de gol, entre un equip amb juga­dors fran­ce­sos que no han tin­gut por de fer cam­pa­nya con­tra la ultra­dreta, i un amb espa­nyols en què els millors juga­dors són fills de la immi­gració que bona part de les auto­no­mies no volen aco­llir. Apro­fi­tar opor­tu­ni­tats, com fa bona part de la justícia esta­tal per evi­tar que l’amnis­tia s’acabi apli­cant. Més i tot amb la impu­ni­tat de què dis­po­sen per des­viar inves­ti­ga­ci­ons cap a delic­tes inver­sem­blants com el d’alta traïció, com s’entesta a man­te­nir obert el jutge Aguirre. El cert és que davant del o caixa o faixa del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) o del de Justícia de la Unió Euro­pea(TJUE), els magis­trats comen­cen a ple­gar veles en casos com el del Tsu­nami o els ele­va­ran pre­ju­di­ci­als a Europa per mirar d’allar­gar inves­ti­ga­ci­ons i man­te­nir el màxim d’acti­vis­tes empan­ta­ne­gats i pen­dents de la seva defensa, en lloc de sar­gir diferències entre ells, per exem­ple. La qüestió era ate­mo­rir l’inde­pen­den­tisme i esgo­tar-lo. Perquè a mesura que els amnis­ti­ats o inves­ti­gats van pas­sant plana de les con­seqüències de l’1-O, van ence­tant nous camins i opor­tu­ni­tats. Marta Rovira n’és un exem­ple, perquè amb la seva pro­ba­ble tor­nada ento­marà la crisi d’ERC de pri­mera mà, el que implica donar suport a un govern d’Illa i al canvi de lide­rat­ges. Com comença a albi­rar-se també, que aquest viatge l’haurà d’afron­tar Puig­de­mont i Junts.

La tro­bada indepe de Water­loo de diu­menge pas­sat exem­pli­fica que davant de noves cruïlles, cal­dran nous camins, amb recels pel que ha anat suc­ceint des del 2017, però sem­bla ine­xo­ra­ble la nova etapa mar­cada pel suport, de moment, al pre­si­dent del govern esta­tal, també per­se­guit pel law­fare judi­cial. No sem­bla que cap dels acti­vis­tes o líders repre­sa­li­ats del procés hagin per­dut con­vic­ci­ons, més aviat el con­trari. Una altra cosa serà la seva capa­ci­tat de fer pas­sos al cos­tat o de con­tri­buir que d’altres engres­quin l’elec­to­rat que els ha anat aban­do­nant.